Ephemeral 2020

SENSE LA XARXA, LA SOPA QUÍMICA NO TÉ VIDA

Comissariat per Caterina Almirall i amb la col·laboració de les Fàbriques de Creació de Barcelona: Hangar, La Escocesa i Fabra i Coats.

Ephemeral és un programa site-specific que treballa a partir de projectes instal·latius que ocupen l’espai del pavelló italià a Montjuïc. Tot buscant la interacció del públic amb les peces, es fixa sobretot en l’especificitat de l’espai que ocupa, així, la materialitat, la llum, o el so, són elements amb els quals es desenvolupa. Enguany no hauria de ser diferent, però amb la singularitat que l’espai en el que es situa la fira Swab 2020 és un espai virtual.

Les artistes que participen aquest any a Ephemeral presenten treballs específics per a aquest espai virtual, pensats per ser desenvolupats en un entorn web i experimentats a través de la pantalla del teu iPad o ordinador. No es tracta per tant d’adaptacions de treballs instal·latius al format virtual, sinó d’intervencions pensades en l’especificat de l’entorn digital i les eines que aquest ens ofereix. A la vegada que busquen generar reflexió i pensament crític sobre els efectes que aquest entorn exerceix en les maneres de treballar, de relacionar-nos entre nosaltres i amb les obres, efectes que tenen una repercussió directa en les dinàmiques de treball i en les pròpies obres. El programa vol generar una reflexió sobre com afecta aquesta situació a les artistes que treballen avui a la ciutat de Barcelona, sobre les condicions de treball i com aquestes es veuen afectades per una major presència de les interaccions en el medi virtual arrel de l’aïllament i el distanciament social a que ens hem vist abocats com a conseqüència de la recent crisis sòcio-sanitària.

“Cuando se establece una red, la podemos considerar un individuo. Sin embargo, el carácter de ese individuo se define por una colección de relaciones, no por la presencia estable de una identidad molecular o un código genético concretos. (…) De modo que la vida presenta una dualidad contradictoria y creativa en su naturaleza: es átomo o red; no es ninguno de los dos y es ambos. No es una característica metafórica; se trata de la característica esencial de la vida. La vida está a caballo entre dos estados de existencia y de ese modo anima lo que era un universo muerto.” (David Haskell, 2017)

La “xarxa” que trobem al títol del programa, Sense la xarxa, la sopa química no té vida, extreta del llibre de Haskell, es refereix a la xarxa de connexions i relacions que fan del planeta un organisme viu, no es refereix a internet, ara proposem traslladar la reflexió a l’àmbit que ens ocupa per fer-ne d’aquest el motiu i el medi. En la paradoxa de la xarxa, aquesta ens connecta i ens individualitza a la vegada, i difumina els límits entre una realitat orgànica situada, i una de descorporeïtzada global. I si estem aprenent a reconèixer els efectes d’una en l’altra, aquest programa ens proposa pensar en els efectes de la condició virtual i dels seus solapaments des de les pràctiques artístiques contemporànies, a partir d’uns treballs que fan èmfasi en diferents aspectes d’aquesta situació: socials, econòmics, materials, plàstics, orgànics i ecològics.

.


.

Maria Alcaide – Blogger Affair, 2019

www.mariaalcaide.com

Vídeo 9,54 min. i instal·lació.

.

Maria Alcaide Blogger Affair Videoframe

.

Blogger Affair consta d’un vídeo i una instal·lació, parteix del fenomen de l’auge d’internet com a medi de treball i de difusió, com a dinàmiques de transformació dels modes de treball en la hiper-visibilitat contemporània. Situada en l’estand virtual de la fira, respon al viratge cap a les plataformes digitals i la virtualitat, el mateix lloc cap on dirigeix la perspectiva crítica que proposa, tant des del llenguatge estètic i plàstic, com en el contingut de la investigació basades en la pròpia experiència.

Partint de la premissa que “artistes i influencers no són tant diferents”, l’artista Maria Alcaide es converteix en la influencer “la materialista”. Desplega estratègies i consells pròpies de la societat de l’espectacle i del món de la hipervisibilitat, tips per sobreviure en un món de followers, branding ièxit. Blogger Affair és una crítica que utilitza els propis mitjans i registres d’allò que critica, a la manera de la crítica institucional, traslladada a una TedTalk, a un video-clip i a les formes d’un diari íntim viral propis del personatge. A la vegada que l’artista performativitza el treballador cultural, en el marc del que Richard Florida va anomenar la “Culture Class”, vestida amb els monos de treball dels astillers del port de Bilbao abans d’esdevenir hub cultural, ens parla entre seductora i engalipadora de la realitat diària que impliquen les dinàmiques de precarització i auto-explotació en la que viuen i treballen els artistes joves.

La instal·lació reprodueix un espai confortable, d’il·luminació cuidada, i colors agradables, que trasllada a l’espai expositiu el to del vídeo, i inclou un dels elements de la col·lecció de moda de la influencer que apareix al vídeo, una peça de bijuteria barata en forma de collaret de penjolls amb la paraula “underpaid” decorant amb lletres brillants l’ornament.

María Alcaide (Aracena, 1992) és graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, va cursar la llicència en arts plàstiques a la universitat París VIII i té un màster d’investigació en Art i Disseny per Eina-UAB a Barcelona. El seu treball com investigadora s’ha presentat en entorns acadèmics i d’investigació com l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París), a la Universitat Der Künste (Berlín), la Universitat Complutense de Madrid o la Fundació Tapies (Barcelona).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives al Centre d’Art Complutense, CAAC, Can Felipa, LOOP Barcelona amb Espai Colona, ​​galeria Fran Reus o a la BlueProject Foundation. Ha rebut el premi de creació de la Sala d’Art Jove i la beca INJUVE i ha realitzat residències a L’Escocesa i Bilbaoarte. A nivell internacional, ha mostrat el seu treball a Hèlsinki (Muu Kaapeli), Berlín (ACUD, Fibre Festival) o San Francisco (EAS, Reed College). Ha estat premiada a Jeune Creació i Saló de Montrouge 64 (París) i també ha gaudit de diverses residències a Berlín (Agora Collective), Leipzig (LeFugitif) o el Sàhara Occidental (Artifariti), entre d’altres.

Investiga les relacions estètiques i de poder que es donen en el seu entorn, donant visibilitat a objectes i persones que en la seva naturalesa són precaris, materialitzats a través de mitjans com la instal·lació o la performance. La seva metodologia es propera a l’antropologia doncs parteix de l’estranyament per arribar a la solució plàstica, però lluny de prendre una posició d’observadora, introdueix el seu cos com a eix central del seu treball.

.

.


.

Paula Bruna – Vivo. Objeto. Virtual, 2020

http://www.paulabruna.com

Vídeo i instal·lació

.

Versión 2

.

En un espai envaït per la vegetació, Paula Bruna ens relata la convivència entre el regne vegetal i la vida social i cultural. El treball de Paula Bruna pren com a referència conceptes de l’ecologia i l’economia ecològica i posa de manifest la fragilitat d’aquesta convivència que sovint entra en col·lapse, essent aquest un element central de la seva obra. La idea del col·lapse, pot portar a la ruïna i la catàstrofe, però també a l’aparició de noves forma de vida i de convivència on apareixen noves estructures.

Sovint el seu material de treball són cultius de llavors que impliquen una atenció molt específica cap a la cura dels organismes vius i una relació de reciprocitat amb el context on s’ubica. L’obra que presenta a Ephemeral és el relat d’experiències prèvies de treball en institucions artístiques on, l’exposició del seu treball revela, més enllà de les condicions ambientals dels espais expositius, la dificultat de la supervivència dels vegetals en un ambient que els hi és hostil, tant ambientalment com per l’aparent incomprensió entre dos ecosistemes: l’artístic i el botànic. Fràgils i vulnerables, els cultius col·lapsen, i revelen així una situació i un determinat funcionament de l’espai expositiu.

A pesar de la impossibilitat de conrear plantes en un entorn virtual, en la forma poètica que és habitual en el seu treball, les plantes envaeixen l’espai de la fira, i, una vegada més, senyalen les conseqüències d’aquestes transformacions, i de la vida en perill constant. Si hi ha vida després de la mort, és en un espai virtual, i, com diria Haskell, no és eterna.

Paula Bruna (Barcelona, ​​1978) és llicenciada en Ciències Ambientals i Màster en Ecologia Terrestre per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en recerca en ecologia i canvi climàtic i en polítiques ambientals i sostenibilitat. Actualment és doctoranda del programa de doctorat d’Estudis Avançats en Produccions Artístiques de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Des d’aquesta doble perspectiva com ambientòloga i artista, Paula utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en la qual s’hibriden diferents disciplines. Actualment treballa en una narrativa sobre l’Antropocè des d’un punt de vista no humà, mitjançant una combinació de ciència, ficció i art. La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents a l’actual antropocentrisme té efectes en la consciència ecològica i obre la gamma de possibles formes de convivència. Els resultats de la seva recerca artística han estat presentats en congressos, publicacions, tallers (UAB, Hangar, La Escocesa, Calafou, Centre del Carme de Cultura Contemporània…) i esdeveniments artístics i exposicions (Arts Santa Mònica, Kunstraum Lakeside, Hangar, CCCB, CAN Farrera, entre d’altres). L’any passat va obtenir la Beca per a la creació artística Guasch-Coranty i la Beca d’investigació i experimentació La Escocesa, i ha estat artista resident a Hangar (2017-2020).

.

.

https://paulabruna.com/

.

Eulàlia Garcia VallsEnvà, 2020

www.eulaliagarciavalls.com

Intervenció arquitectònica i peça sonora

.

Enva Eulalia Garcia Valls 2020

.

L’obra d’Eulàlia Garcia Valls genera un solapament conceptual entre l’espai virtual de la fira i el lloc de treball de l’artista, per mitjà del trasllat d’un element arquitectònic del taller, l’envà que separa el seu taller del del costat a la seva residència d’Hangar, a l’estand que li ha estat assignat. Un envà és una paret prima que serveix per separar i distribuir un espai interior, és un element delimitador i no estructural, i no suporta cap pes. La presència de l’envà a l’espai virtual, perduda la seva funció arquitectònica, el converteix en un objecte escultòric que ens recorda que l’arquitectura, en l’espai virtual, compleix unes funcions diferents i més ambigües. L’arquitectura virtual dels estands i la intervenció artística comparteixen la funció de recrear i simular el seu referent.

La intervenció inclou també una peça sonora, l’enregistrament del so de l’espai de treball de l’artista que coincideix amb la idea de la recreació i també ens senyala l’absència d’elements ambientals:  l’aire, el so, la temperatura… La contraposició entre l’espai expositiu i l’espai de treball fa pensar en les distàncies en col·lapse… com si de cop i volta s’obrís la possibilitat que a l’altra banda de l’envà del taller hi hagi el pavelló firal, o bé, que darrere l’envà present a la fira hi hagi el taller de l‘artista, i fins i tot podríem pensar que és una proposta que només pot existir precisament en la versió virtual del món, en el qual l’envà és a tots dos llocs a la vegada.

Eulàlia Garcia Valls (Barcelona, 1992) és graduada en Arts i Disseny a l’Escola Massana (Barcelona) i actualment és resident al centre per la investigació i la producció artística d’Hangar (Barcelona, del 2019 a 2021). Recentment ha sigut seleccionada per formar part de la BIAM 2020 (Biennal d’Art Ciutat d’Amposta), és finalista del Premi Miquel Casablancas 2020 (en la modalitat de projecte) i ha obtingut una de les beques per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals de l’OSIC, també d’aquest any. El 2019 va guanyar el premi en modalitat de creació de la Sala d’Art Jove, amb el projecte “Instal·lar un fals sostre.”

Anteriorment ha sigut resident a De Ateliers (Amsterdam, del 2017 a 2019), a Fabra i Coats (Barcelona, del 2015 al 2016) i a l’Estruch (Sabadell, l’any 2014, amb el col·lectiu Placa Turca). Les últimes mostres on ha participat són “TRAFIC” (Barcelona), “speak, memory” (W139, Amsterdam), “Rooms of Now #2” (Middelburg, Vleeshal), “Once a Closely Guarded Secret” (De Ateliers, Amsterdam), i “Pas 4: Col·lapse. Instal·lar un fals sostre” (Sala d’Art Jove, Barcelona). Altres exposicions anteriors han sigut “Apertus 01: The ass between two chairs” (Galeria Àngels Barcelona, Barcelona), “Adiós al rombo” (Casa Encendida, Madrid), “En procés” (Fabra i Coats – Fàbrica de creació, Barcelona), “Transportes Placa Turca” (Festus, Torelló), “Sis artistes es tanquen al Centre Cívic Sant Andreu” (CC Sant Andreu, Barcelona), “Matters in the Dark” (TENT, Rotterdam), entre altres.

La seva pràctica es constitueix a través del concepte de l’add-on, de gestos i intervencions que busquen tensar la relació que hi ha entre el context on es situen i el comportament que adoptem dins d’ell. Són transformacions poc perceptibles que volen provocar un estat de replantejament, negociació i incomoditat entre els elements involucrats en l’entorn on les planteja. Treballa a partir d’allò existent, amb propostes immersives, específiques en relació a la temporalitat i el lloc on duu a terme cada projecte.

Referències: David George Haskell (2017) Las canciones de los árboles. Un viaje por las conexiones de la naturaleza. Turner Noema. (p. 59-60)


.

10 MINUTES X 3 PROCESSES

Coneix el lloc de treball on els artistes de Ephemeral pensen, viuen i creen les seves obres en el nostre canal de Vimeo.

10 minutes x 3 processes són càpsules de deu minuts on podràs conèixer els espais de treball de tres artistes del programa Ephemeral de les Fàbriques de Creació de Barcelona: Fabra i Coats, Hangar i L’Escocesa.