SWAB PRESENTA EL PROGRAMA VIDEO BOX: “GOD SAVE THE AQUA”
El sud-est asiàtic es fa amb la secció Vídeo Box, consolidant-se a Swab Barcelona com a programa especial dedicat a les últimes propostes de videoart.
Es presentaran 6 projectes audiovisuals que se submergeixen en la relació paradoxal que existeix entre tradició i progrés i reflexionen sobre això des de l’òptica dels països participants (Tailàndia, Singapur, Vietnam, Indonèsia i Filipines).
“God Save the Aqua” pren l’aigua com a metàfora d’una naturalesa enfrontada a les dinàmiques capitalistes i antropocentristas del món contemporani, i, jugant amb l’eslògan popularitzat per la cèlebre banda britànica Sex Pistols, utilitza el nom d’una de les marques més comercialitzades d’aigua de el sud-est asiàtic, Acqua, una necessitat vital feta producte.
Històricament la cultura del Sud-est Asiàtic havia estat estretament vinculada a la naturalesa i la fi última de l’humà era entrar en sintonia i harmonia amb ella. No obstant això, en els últims temps de globalització neoliberal, s’han imposat de manera ràpida i descontrolada nous paradigmes que estan generant múltiples i estranys conflictes ambientals i socioculturals: grans bombolles immobiliàries, ciutats insalubres i col·lapsades pel trànsit, la privatització de béns comuns i uns altíssims nivells de tota mena de contaminació.
El respecte a la naturalesa, la consciència del seu poder i la posició humil de l’home davant ella s’esvaeix davant la primacia de l’humà i tot allò corporatiu, que amb un canvi radical de visió intenta posar-se en el centre i prendre el poder.
Davant això, s’abandona l’essència a l’oblit, l’aigua perd el seu valor com a font de vida i es torna bé especulatiu i el Déu creador és abandonat pels seus seguidors, que senten com una traïció el que la seva pròpia terra, la seva pròpia tradició, hagi estat lliurada a una força política en comptes d’una espiritual.
La contaminació, el cos allunyat d’un mateix, de la seva naturalesa, es fusiona amb la massa, i éssers fantàstics, artificials, lluiten dins d’aquest escenari apocalíptic, reivindicant la vida i les emocions primigènies, com l’amor, dins d’un món que avança ràpidament, i demanen amb un crit d’auxili retornar a la naturalesa el poder que mai se li hauria d’haver arrabassat.
STUDIO BATUR
Títol: lief.live
Artista: Nicole Phua
Una obra que qüestiona i explora la cerca del propòsit d’existència en el món físic i material, a través del problema actual a Bandung de la contaminació de l’aigua i l’escassetat d’aigua pura. L’aigua es converteix en la metàfora de la vida, del seu cicle i de la incertesa de la seva escassetat. Essencial en la vida i alhora abandonada.
Una reflexió sobre l’impacte humà en la naturalesa.
Títol: Thank you clap
Artista: Fajar Abadi
Un experiment social que utilitza com a escenari un minibús de trànsit anomenat Angkot, mitjançant el qual es convida a l’espectador a reflexionar sobre un dels problemes més populars en tot el sud-est asiàtic, el trànsit, la contaminació i les dificultats socials amb els mitjans de transport.
Les grans ciutats d’Indonèsia pateixen greus problemes socials relacionats amb la congestió del trànsit, a causa de l’àmplia gamma de factors que inclouen la falta de sistemes desenvolupats de transport públic i el fet que la propietat dels vehicles és un símbol d’estatus social. Un dels problemes actuals, és que els conductors dels serveis públics manquen d’educació i de codis civils, i és per això que moltes ciutats no amplien la capacitat dels seus transports públics, inclosa Bangkok, ja que aquests han adquirit molt mala fama entre la població.
És per això que l’artista, reprodueix un bus públic on el conductor repeteix a cada usuari “Gràcies per utilitzar Angkot!” mentre aplaudeix i ofereix xocolates. Fajar Abadi genera un diàleg entre els ciutadans, els sistemes establerts i els serveis.
PURE EVER
Títol: 1314-br0kensUnset
Artista: PURE EVER
1314-Br0ken SUnset és una delicada història d’amor arxipelàgica de ciència-ficció, un conte prohibit entre dos membres d’una tríada pluralista. En una illa fictícia en l’equador del sud-est asiàtic, en l’arxipèlag anomenat Sinkie, un amor prohibit floreix. Transitant entre estats semi-alterats, els diás (pronom no binari) conversen, expressant afectes i desafectos per un complex sistema d’intercanvi de macro-algues. Aquesta peça serveix com a pròleg per a un treball de vídeo més llarg i de major escala que encara és un treball en progrés.
MoT +++
Títol: It seems to be
Artista: Dao Tung
up the banyan, the ant climbs
alas, dead-end, futile crawl
up the peach tree, the ant creeps
broken branches, to-and-fro
A través del tradicional poema vietnamita, l’artista Dao Tung juga amb les empaties dels espectadors: deixant-los decidir si s’associen més amb l’humà o la formiga, el pal o la mà, i senten les vores del seu propi cercle de foscor. Reflexiona com el propi poema, sobre la burla de la indecisió del “anar i venir”.
Títol: Serpents’ Tails
Artista: UuDam Tran Nguyen
Des de les mitologies hindús i gregues fins a la Bíblia i les històries nacionalistes vietnamites, la inspiració per a Cua de Serp és múltiple. El vídeo comença amb la creació d’objectes casolans i animals serpentejants que són respirats pels gasos tòxics que emanen dels tubs d’escapament de les motocicletes – reflexionant sobre el concepte “el que dóna vida també pot extingir-la”.
En una cambra, un elefant gegant s’infla i s’infla contra el sòl, les parets i els sostres. La contaminació, i per extensió el desastre ambiental, és l’elefant ignorat en la cambra al qual li han donat forma les pells de plàstic de Nguyen. La divertida i no tan divertida caricatura inhala i gairebé esclata amb un verí que roman sense forma i invisible per a l’ull casual a Saigon, on les motocicletes de més de 7 milions gairebé igualen el número dels seus habitants.
L’obra juga amb diferents escenaris, com teulades, camps envoltats de motocicletes on aquests animals cobren vida des de la toxicitat creant un escenari entre bonic i tràgic. A través d’una obra mitològica creada per l’artista crearà una metàfora on bèsties lluiten entre elles i que finalment vindran per tots nosaltres, deixant res més que petjades de carboni.
SUPERNORMAL
Títol: footbound
Artista: Weixin Quek Chong
En aquesta obra l’artista explora a través de l’estètica, el tacte i la sensorialitat com a forma d’expressió el llenguatge del cos i la simbologia social que hi ha en aquest. Els cossos fràgils s’uneixen secundats entre ells creant la massa social. Nosaltres som i som uns altres.
Les opressions/depressions/pressionen la forma en formes interiors i exteriors. Tot creix, muta, s’adapta, evoluciona.
El vídeo presentat combina els moviments dels peus sota el làtex amb catorze línies extretes i recombinades del poeta Sappho. Barrejant l’espectre del desitjat, el desig i l’anhel amb una cadència de respiració laboriosa i l’insomni que contraresta els sons del ASMR de les profunditats de la mar.
PABLO GALLERY
Títol: Future Faith
Artista: Ivan Despi
Aquesta peça revisa Future Faith, part d’una antiga sèrie que va ser exposada fa 9 anys, en 2011, a Pablo Gallery.
Future Faith reflexiona sobre la pèrdua de fe, des de l’experiència personal de l’artista en la decepció o allunyament de les institucions religioses. Aquest concepte es manifesta en l’obra a través dels somnis de l’artista, on es revela a un ídol religiós cobert de decadència.
Tot i que la creença en un ésser superior segueix aquí, l’estructura de l’adoració es qüestiona. L’artista vol explorar el que succeeix després de la pèrdua de la fe. A mesura que els sistemes de creença tradicionals s’erosionen, la falta d’una entitat en la qual posar la seva fe i confiar causarà ansietat. Per necessitat, l’artista creu que una persona crearà una cosa en la qual creure. Alguna cosa per a omplir el buit. A vegades, pot convertir-se en un altre ídol d’un altre sistema de creences, a vegades, en una altra persona per complet, però la majoria de les vegades, resulten ser ells mateixos. En 2020, la pèrdua de la fe no sols s’ha estès a les institucions religioses, sinó també al govern. En l’època d’una pandèmia, les estructures en les quals la societat hauria d’haver confiat s’estan col·lapsant. Què és l’administració per a una església que busca reiniciar les congregacions religioses per a obtenir donacions? Què és el lideratge per a un govern que està venent la seva pròpia terra i la seva gent?
A mesura que la gent s’allunya de la seva fe en aquests sistemes, creen el seu propi sistema en el qual confiar. I això dóna lloc a un sistema fet de si mateixos. Qui és el teu déu ara? En què creus ara? En què pots confiar en temps de necessitat?
Ivan Despi convida a l’espectador a reflexionar a través d’aquesta obra tant a nivell social, teològic, polític i personal.
VER GALLERY
Artista: Wantanee Siripattananuntakul
Peça I: ‘JA, JA, JA, JA, NE, NE, NE’,
Peça II: “EVERYONE IS…”,
Peça III: “BEUYS AND A COYOTE : THE SILENT RELATIONSHIP”,
VER Gallery presenta el Projecte Beuys (Lloro Gris Africà) de Wantanee Siripattananuntakul, compilant en 3 vídeos que mostren la col·laboració a llarg termini entre Wantanee i “Beuys”, un lloro gris africà des del seu inici al 2013 fins ara.
El nom “Beuys” no sols pertany al pioner de l’art del segle XX, sinó també al nom del lloro. Wantanee va dedicar el seu temps tots els dies per a crear un vincle entre l’artista i el lloro. Les tres obres seleccionades són els vídeos que més representen el concepte del projecte Beuys. Els dos primers, amb frases parlades de Beuys, i el seu últim treball “BEUYS AND A COYOTE : THE SILENT RELATIONSHIP” emfatitzant enguany i els anys de relació íntima entre Wantanee i Beuys, no sols ensenyant-li a parlar sinó confiant l’un en l’altre sense cap mitjà de comunicació verbal.
Des del punt de vista centrat en l’ésser humà, l’home creu que és l’entitat més significativa de l’univers. Ell pensa com si fos un caçador, controlant altres coses i la naturalesa. Té l’home realment el poder? O és només la falsa consciència?
L´artista convida a reflexionar sobre si realment l’home ha imposat el seu poder com estar per sobre de la naturalesa, privant de llibertat a altres éssers que a través d’aquest projecte reflexionen sobre l’absoluta llibertat de l’ésser, que no depèn de la capacitat d’actuar o no actuar, sinó de la capacitat de dir allò inexpressable.