Video Box, programa especial sense ànim de lucre impulsat per la Fundació Swab, dóna visibilitat a projectes de videoart originats en territoris amb un teixit cultural marcat per l’experimentació amb aquest mitjà.
L’edició passada, comissariada per Yipei Lee, va explorar la temàtica “Intimacy: the Moments of Social Skin“. A través d’aquesta selecció, es van abordar qüestions com el gènere, les forces intangibles de la geopolítica, el poder i la cultura que van influir en el desenvolupament social contemporani de Taiwan des dels anys 90. Les obres van desmuntar estructures socials i empremtes històriques, abordant les relacions entre la nació, la ciutat, la tribu i la família. El cos es va presentar com un text llegible, amb els éssers humans comparats amb la pell i la textura adherida a la superfície de la societat, explorant ideologies culturals, prejudicis racials, estatus socials i identitats de grup en la societat taiwanesa.
Artistes participants:
Chen Chien-Jen
Wu Chi-Tsung
Hsu Che-Yu
Ciwas Tahos (Anchi Lin)
Ciwas Tahos (Anchi Lin)
Pswagi Temahahoi, 2022
Des del primer dia de la fira, Video Box es va convertir en un punt de trobada per als amants del videoart. El programa va ser, una edició més, un espai dedicat a oferir una visió del videoart experimental contemporani a través de projeccions que van explorar les narratives visuals més radicals i actuals, aprofundint en la reflexió sobre la societat i els seus conflictes.
L’espai, generat amb materials cedits per la Fundació Miró, JVC, MNA Stands i BDU, va destacar com un disseny molt alineat a la proposta curatorial del programa, emfatitzant el rol del videoart com a mitjà accessible i sostenible. D’aquesta manera, s’ha possibilitzat la presència de narratives d’altres territoris a la fira sense la necessitat de transport i altres processos amb un alt impacte ambiental.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Parlem amb la comissària, Yipei Lee
Quina relació veus entre els temes tractats a Video Box i la història i realitat actual de la societat taiwanesa?
El tema principal, “Intimitat: els moments de la pell social”, explora les relacions socials fragmentades en la societat contemporània des de múltiples perspectives, incloent la repetició psicològica, els paisatges urbans, les connexions indígenes i la natura, a través de diferents generacions. Reflecteix la complexitat de la societat taiwanesa, on conviuen pràctiques rituals tradicionals amb reflexions crítiques sobre l’impacte de la tecnologia. El canviant teixit urbà posa en relleu la resiliència de les comunitats humanes, mentre que les preocupacions més que humanes llancen llum sobre dos espectres contrastats: les interaccions entre humans i animals en entorns de laboratori i les narratives femenines subjacents dins de la cultura tribal.
Com vas seleccionar les obres i els artistes que apareixen a Video Box, i quins fils donen forma al discurs de la “Pell Social” que titula el programa?
La selecció d’obres i artistes reflecteix la complexitat de les transformacions històriques, ètiques i modernes experimentades en els últims 50 anys. Els orígens dels artistes abasten des dels anys 70 fins als 2000, oferint riques perspectives generacionals que provoquen discussions locals espontànies mentre ressonen internacionalment. Les seves obres revelen forces intangibles i fils polítics entrellaçats amb corrents morals subjacents, travessant capes de comunitats tribals a la urbanització i fins i tot societats virtuals. La naturalesa poètica d’aquests fils interconnectats il·lumina qüestions socials que preocupen no només els artistes, sinó també a la humanitat en el seu conjunt. A través d’aquest enfocament, pretenc presentar una narrativa descentralitzada que capti els nuclis evolutius del canvi social.
A més, m’acosto a la societat com una entitat subjectiva, o un “cos”, amb el terme “Pell Social” que serveix com a metàfora de la funcionalitat. La dinàmica d’aquesta superfície social pot conduir o desplaçar els seus significats subjacents. Retrata la profunditat de la pertinença social i cultural alhora que posa en relleu la fragilitat de la humanitat davant dels corrents democratitzadors actuals.
Hi ha una producció de vídeo i art dels nous mitjans de comunicació d’alta qualitat a Taiwan. Com diries que va sorgir aquest context i com el veus evolucionar en el futur?
Neixem en una illa petita, però amb el creixement de la tecnologia i la indústria dels semiconductors, aquests sectors han donat suport a centenars de milers de famílies i s’han convertit en part integrant del nostre ADN cultural. Aquesta fundació ha anat cuidant i configurant el desenvolupament de nous mitjans i videoart. Al llarg dels anys, hem estat profundament influenciats pel manga japonès i la cultura de l’anime, que va introduir una atractiva narració visual. A la dècada de 1990, l’art interactiu i experimental va ser àmpliament abraçat, impulsat per taiwanesos que havien estudiat en països occidentals. Avui en dia, a mesura que les generacions més joves creixen immerses en continguts i creativitat orientats al digital a tot Àsia, el nostre espectre educatiu s’ha expandit per incorporar narratives digitals al costat de la cultura i la identitat tradicionals.
Els artistes estan explorant cada vegada més la percepció i l’encarnació de la tecnologia. Amb l’accessibilitat de components i eines assequibles, molts creadors estan capacitats per experimentar i innovar. Més enllà de la practicitat, també estan guiats per una identitat estètica diferent que reflecteix una barreja única d’influències culturals a través del so, la llum i els elements futuristes. Explorem contínuament com el futur del vídeo i l’art dels nous mitjans de comunicació a Taiwan es troba en la fusió del patrimoni cultural tradicional amb la tecnologia d’avantguarda, elaborant narratives que ressonen tant a nivell local com global. Aquest viatge en curs continuarà redefinint com ens connectem amb l’art, la tecnologia i entre nosaltres.
Què creus que el videoart pot contribuir a la reflexió sobre el món contemporani, tant pel que fa a la forma com a les seves possibilitats de distribució?
Crec que el videoart és un “artefacte especulatiu”, que té un potencial únic per reflexionar sobre el món contemporani mitjançant la combinació de forma, contingut i mètodes de distribució innovadors. Pel que fa a la forma, traspassa els límits de la narració tradicional i la representació visual, permetent als artistes i al públic explorar temes complexos a través d’experiències dinàmiques i multisensorials en el context d’una societat hipertextual.
Les imatges fixes i en moviment poden interactuar amb múltiples mitjans, com el so, la llum, el moviment i la interactivitat, permetent-los reflectir la naturalesa fragmentada i polièdrica de la vida contemporània. Això fa que el videoart sigui especialment eficaç en abordar temes com la identitat, la globalització i el canvi tecnològic.
Pel que fa a les possibilitats de distribució, el videoart prospera tant en espais físics com digitals. Els formats expositius tradicionals, com ara espais d’art, galeries i museus, proporcionen un context íntim perquè el públic s’hi comprometi profundament. Mentrestant, les plataformes digitals, incloses les xarxes socials, els serveis de streaming i les tecnologies immersives com la RV, ofereixen oportunitats sense precedents per a l’accessibilitat i l’abast.
Aquestes plataformes permeten als artistes connectar amb el públic global, fomentar les interaccions plurals en temps real i adaptar les seves obres a contextos diversos, democratitzant l’accés a l’art i expandint el seu impacte social.
Des de la meva observació, el videoart sovint serveix com un poderós mitjà per a la reflexió crítica, fomentant el diàleg sobre temes contemporanis, alhora que desafia i amplia les maneres en què ens trobem i ens relacionem amb l’art en un món cada vegada més interconnectat i digital.
Wu Chi-Tsung
PERSPECTIVE VIDEO, 2008
En una fira, què creus que aporta un programa de vídeo com a plataforma experimental i no comercial? Quines oportunitats creus que ofereix a artistes, professionals i públic en general?
Crec que és essencial tenir una secció de narració no comercial que ofereixi punts de vista alternatius mentre s’aborden temes puntuals que fomentin una comprensió més profunda de les cultures estrangeres. Per als artistes, crea un espai per mostrar el seu treball més enllà de les restriccions tradicionals impulsades pel mercat, fomentant l’experimentació i la innovació. A SWAB, Video Box amplifica les veus dels professionals i artistes culturals, fomentant connexions amb públics que valoren l’art com una forma d’expressió crítica i creativa.
Per als professionals, inclosos els comissaris, els col·leccionistes i els crítics, el programa de vídeo ofereix oportunitats per descobrir possibles interseccions entre els àmbits acadèmic, alternatiu i comercial. Aprofundeixen en les idees i metodologies específiques que impulsen el videoart contemporani, fomentant col·laboracions i obrint vies per a projectes curatorials o institucionals que prioritzen l’experimentació sobre la comercialitzabilitat.
Per al públic en general, el programa de vídeo democratitza l’accés a l’art presentant obres atractives i motivadores que sovint aborden qüestions socials urgents. Obren portes més enllà de les fronteres territorials, permetent al públic interactuar amb diàlegs socials que ofereixen noves perspectives sobre el món i desafien les formes convencionals de pensar.
En general, un programa de vídeo actua com un parc infantil flexible, enriquint l’entorn de fira a través de la unió de diversos públics i abraçant un ecosistema artístic inclusiu que valora el patrimoni cultural, el diàleg i l’accessibilitat.
Amb la col·laboració de:
