Swab presenta el programa Video Box 2023

Swab presenta el programa Video Box 2023: HOME/LAND: IMATGES EN MOVIMENT RECENTS DEL SUD-EST D’ÀSIA

COMISSARIAT PER ALFONSE CHIU

Tenim el plaer de presentar Video Box, el programa especial sense ànim de lucre que dóna visibilitat a projectes de videoart creats a territoris amb un teixit cultural en desenvolupament, i que en aquesta edició està comissariat pel curador taiwanès Alfonse Chiu. Aquesta edició se centra al Sud-est Asiàtic a través de 8 artistes que treballen el concepte de frontera, creant un diàleg artístic a través dels límits establerts pel colonialisme en aquests territoris. A més del programa de la fira, hem organitzat una projecció especial de 4 curtmetratges al cinema Zumzeig amb la presència del comissari.

HOME/LAND

Sud-est Asiàtic és una invenció recent, un nom donat des de lluny que assenyala com a lloc d’extracció, de somnis colonials fets realitat. Els pobles del sud-est asiàtic mai no es van veure a si mateixos com a asiàtics del sud-est fins ara, quan les fronteres geopolítiques es converteixen en tecnologies efectives d’identificació. Abans eren dels seus propis noms, dels seus propis parents, dels seus propis regnes, que parteixen amb els vents alisis des del Nord-est fins al Sud-oest, entre illes i el continent. HOME/LAND presenta instantànies de moments recents que veuen el flux de terra i cos al sud-est asiàtic com una extensió del capital i com un marcador de la relació canviant amb la natura, la societat i l’univers que tenen les nacions del sud-est asiàtic. Traçant una línia de visió (i una comparació) entre les migracions, les extraccions i el futur, aquest programa d’imatges en moviment reflexiona sobre els terrenys estranys del sud-est asiàtic i el seu estrany viatge com una pàtria desconeguda.

ARTISTAS DE VIDEO BOX:

Bd2de883 50ee Bb81 43f7 Bc42e81d3ad0

Zarina Muhammad + Zachary Chan
Land, Sky and Sea as Palimpsest, 2021

VIDEO BOX VISIONAT – ZUMZEIG

A més del programa de vídeo de la fira, organitzem una sessió especial al cinema Zumzeig. Durant aquesta sessió, els assistents podran veure 4 curtmetratges dels artistes Russel Morton, Phạm Ngọc Lân, Tiyan Baker i Nadiah Bamadhaj.

Dimecres 4 doctubre, 19 h.
Entrades disponibles aquí

En acabar la projecció hi haurà una sessió de preguntes i respostes amb el comissari Alfonse Chiu.

778031aa 3c6e 2ab5 0e08 361130e8c62a

Saudade, 2019
Russell Morton (Singapur)

Saudade és un arxiu auditiu i visual narrat íntegrament a kristang, una llengua criolla que va sorgir a la Malaca colonial portuguesa del segle XVI. La pel·lícula reimagina els rituals i la coreografia característics dels primers kampongs euroasiàtics en tres actes: una cançó i una dansa de Jinkli Nona, una escena entre un pescador de gambetes i la seva dona, i una trobada intercultural amb el fantasma malai orang minyak.

The Story of Ones, 2011
Phạm Ngọc Lân (Vietnam)

Utilitzant la banalitat de les transmissions de ràdio estatals vietnamites, The Story of Ones dóna una cara i un sentit de lloc a allò invisible i ofereix un contrapunt personal a allò oficialment sancionat.

Mouthbreather, 2023
Tiyan Baker (Austràlia / Malàisia)

En la respiració bucal de Tiyan Baker, som testimonis del món darrere de les dents de l’artista mentre camina a través de les seves terres ancestrals i boca, respira, invoca i dóna forma a un llenguatge enterrat. Mouthbreather explora les possibilitats del ressorgiment del llenguatge i com el llenguatge dóna forma i canvia la nostra relació amb la terra i les maneres de conèixer el món.

Terpesona dengan Kegelisahan, 2022
Nadiah Bamadhaj (Malàisia)

Les xarxes socials són un canal per a diversos espectacles que revelen la representació del poder mitjançant el llenguatge d’imatges i vídeos. Nadiah Bamadhaj va crear el seu vídeo després de veure un “ritual militarista” (conegut com a crits del TNI) que es va tornar viral a les xarxes socials. Per a Nadiah, els crits tenen a veure amb un esperit nacionalista manifestat mitjançant una hipermasculinitat que desperta por.


MEET THE CURATOR: ALFONSE CHIU

Parlem amb Alfonse Chiu

Alfonse Chiu (Singapur/Taipei) és un escriptor, artista i curador que treballa a la intersecció del text, l’espai i la imatge en moviment. La seva pràctica investiga imaginaris de capital i ideologies modelats per infraestructures de mitjans i economies en xarxa per contemplar possibles futurs per als cossos, la societat i el medi ambient. És el fundador del Centre de Mitologies Urbanes (CUM), una plataforma artística i de recerca crítica que explora els trops i narratives de la condició urbana per proposar crítiques situades més àmplies del capitalisme i l’Antropocè des del Sud Global.

Alfonse Chiu Image Courtesy Rokukyo 1 1

– Com a comissari, què creus que fa que Swab sigui especial o diferent com a fira?

Com que és una fira d’art a escala humana que ha destacat constantment les pràctiques artístiques emergents i experimentals durant gairebé dues dècades, crec que el que fa que Swab sigui especial és la seva accessibilitat i agilitat. Navegant pels terrenys de la producció i el discurs artístic que han canviat dramàticament els darrers anys a causa de raons tecnològiques i geopolítiques, Swab està ancorat tant al seu context físic de Barcelona com al seu compromís de trobar connectivitat entre Espanya, la Hispanosfera i més enllà, fet que el converteix en un terreny fèrtil per fer créixer noves idees, comunitats i ecologies més enllà del paradigma estàndard del circuit biennal i de fires d’art d’Europa occidental i Amèrica del Nord. Com a comissari, aquesta promesa del que pot sorgir és molt emocionant!

– Quines tendències artístiques o curatorials creu que s’establiran els propers anys?

Si bé dubto a predir o pronosticar, la meva inclinació personal és esperar que en els propers anys, seguint l’esperit de la recentment conclosa documenta quinze, la 59a Biennal de Venècia i la 18a Biennal d’Arquitectura de Venècia en curs: El laboratori del futur, veurem un enfocament més gran en les pràctiques creatives del Sud Global que estan reaccionant activament i críticament als impactes de l’actual règim polític i econòmic en contextos locals i hiperlocals. A través d’obres que tornen a centrar les possibilitats d’artistes, arquitectes, activistes i altres professionals que funcionen com a intel·lectuals públics que poden abordar la complexitat del capitalisme tardà des de dins, podem trobar xarxes i solidaritats per a solucions col·lectives als desafiaments urgents distribuïts de viure en una època de violències i volatilitats cada cop més intenses, sense perdre de vista la cura, l’alegria i l’amor inherents a com viurem junts.

Des d’una perspectiva més material i pràctica, imagino que les pràctiques i les històries dels mitjans nous i ampliats guanyaran més punts de suport institucionals a mesura que madurin les ecologies digitals i es produeixi cada cop més una fertilització creuada entre professionals que treballen a diferents escales i entorns de tecnologia, política i cultures. Si bé algunes persones poden considerar-nos en una era post-Covid, la revelació de la dependència global dels mitjans basats en pantalles per a la comunicació i la creació durant els pitjors temps de la pandèmia definitivament ha resultat en canvis massius en la forma en que pensem, organitzem i presenten certes formes d’obres creatives, i això crec que persistirà.

– Què t’interessa veure o descobrir a la fira en aquesta nova edició?

El que m’interessa més és veure obres de professionals emergents i presentacions de galeries i espais d’art emergents que excaven narratives de la història poc explorades i explorin els afectes invisibles i les històries ocultes en allò quotidià. També tinc curiositat pels ecosistemes artístics de producció i circulació dins de diferents formes de regionalitat com Iberoamèrica i la Mediterrània, i com es poden vincular amb les regions on actualment estic més actiu.

– En quins projectes o amb quins artistes estàs treballant ara? Quins temes et preocupen a les teves investigacions últimament?

En aquest moment, estic ocupat investigant i preparant-me per a la meva edició inaugural del SeaShorts Film Festival com a director de programa. SeaShorts, un festival que abasta tot el sud-est asiàtic i que explora les cultures de les imatges en moviment en format curt, està programat per al quart trimestre del 2023 i estic molt entusiasmat amb les noves possibilitats de treballar des d’una perspectiva ampliada del que poden ser els curtmetratges i les formes de coneixement. i la creació d´història pot sorgir d´un enfocament arqueològic mediàtic de la cultura cinematogràfica. A més d’això, també estic treballant en la meva pràctica artística personal, alguns projectes curatorials programats per al proper any, a més de fer una investigació preliminar per als meus propers estudis de postgrau a l’Escola d’Arquitectura de Yale.

Dins l’abast de la meva investigació actual, que aborda l’art, l’arquitectura i el cinema des de la lent del que anomeno “cultura visual crítica”, estic interessat a investigar com la infraestructura, el paisatge i el capital estan interconnectats per formar una espècie de mig. que propaguen i manifesten imaginaris polítics i econòmics específics dins de la ideologia neoliberal. Gran part d’aquesta investigació es duu a terme en el marc d’un projecte general anomenat THERMOTROPICANA que utilitza les propietats de la calor i la humitat com a metàfora del moviment de capital dins i fora del cinturó tropical. Això és una cosa que he estat desenvolupant durant els darrers anys a través del Centre de Mitologies Urbanes (CUM), una plataforma de recerca artística i crítica que vaig fundar el 2020, que també pretenc expandir en activitats i col·laboradors.

– Com definiries la teva pràctica curatorial?

Com a organitzador i editor que va entrar al nebulós món de la “pràctica curatorial” de manera una mica accidental, diria que el meu enfocament de la creació d’exposicions i programes té les seves arrels en una forma molt tentacular i crítica de reflexionar sobre les formes en què existim dins dels sistemes. Primer em vaig formar com a crític de cinema abans d’estudiar per ser gestor d’art, i després vaig treballar activament com a investigador acadèmic entre arquitectura i estudis de mitjans i també com a periodista cultural. No seguir un camí lineal i ramificat com una floridura resolent un laberint, i aquest enfocament una mica eclèctic m’ha ensenyat a pensar transversalment i abordar els punts cecs. En lloc d’abordar els camps artístics amb classificacions formals i genealògiques com la dansa, la pintura i l’arquitectura, torno a un vocabulari més meta –per exemple, cossos, moviments, representacions i espais– per arribar al nucli dels seus poders i efectes.

Geogràficament, el meu treball s’ha situat tradicionalment entre l’est d’Àsia (Taiwan), on vaig néixer, i el sud-est asiàtic (Singapur), on vaig créixer, i és aquesta experiència d’haver de negociar activament entre diferents idees d’Àsia dins de l’Àsia mateixa que ha definit el meu propi sentit d’economia política i geocultura, i va alimentar la meva curiositat per totes les diferents Àsies que hi poden haver i existiran, de vegades fins i tot fora d’Àsia.