Swab Performance

The Terror of Total Dasein. Economies of Presence in the Art Field

Cicle comissariat per Gisela Chillida.

El cicle de performances cerca (re) pensar la idea de “presència” (ocupar un espai físic en l’ara, “ser-hi en persona”) i la seva importància preeminent en el món de l’art a partir de la conferència de Hito Steyerl, The Terror of Total Dasein. Economies of Presence in the Art Field (2015). Com defensa la videoassaigista i teòrica alemanya, actualment, el món de l’art es basa més en la presència que en la producció d’objectes. Hem d’anar-hi, hem de ser-hi, hem de participar-hi. Per això, «el Q & A és més important que la projecció, la conferència en viu més que el text, la trobada amb l’artista més important que l’obra». Artistes, curadorxs, artistes, comisarixs, críticxs i galeristes estem exhortats a una presència permanent i sempre renovada que promet un moment d’intercanvi no reproduïble i no mediat.

Si Steyerl pren com a punt de partida la fallida vaga d’artistes organitzada pel serbi Goran Djordjevic el 1979, nosaltres posem sobre la taula idees com productivitat i presencialitat després de l’aturada forçada del proppassat 2020. Així, el cicle The Terror of Total Dasein. Economies of Presence in the Art Field serà una retrobada. I ens fa especial il·lusió aquest “tornar a coincidir”.

Horario Performancepage 0001 2

Al oído (A cau d’orella), per Laura Llaneli.

En Al oído (A cau d’orella), Laura Llaneli ens convida a apropar-nos, a xiuxiuejar-a l’oïda. Veu que es converteix en tàctil. La boca s’acosta tant a la nostra oïda que sentim les ones sonores tocar la galta per després endinsar-se a través del pavelló auditiu. Les paraules (d’una altra) ens travessen. Paraules que només nosaltres podem sentir, paraules còmplices, paraules íntimes. Qui parla? Qui crida? Qui xiuxiueja? Llaneli recorda la importància de l’escolta en la participació política de totes les persones sense oblidar els biaixos de gènere i classe social que modulen els nostres tons i volums. Les (bones) dones no alcen la veu. Les que criden són histèriques. Parlem llavors en veu baixa, gairebé inaudible, veu secreta i sospitosa que amaga tota la potencialitat (íntima i política) de la paraula.

On i quan: 23 de setembre a les 19h, a ADN Galería

Img0801
Al oído (A cau d’orella), Laura Llaneli.

Tomar posición, per Violeta Mayoral. En col·laboració amb Sara Gonzalez de Ubieta.

Violeta Mayoral desplaça el nostre punt de vista per trencar amb les jerarquies i generar noves maneres de fer i pensar. Prendre posició situa als i les participants -aquellxs que es trobin en els espais de reunió social de la galeria- en un pla diferent al què habiten normalment de manera que capgira les dinàmiques socials inherents al context expositiu. Des de les nostres (particulars) diferents posicions, articulem discursos, actuem. La posició és allò que ens subjecta, allò que ens converteix en subjectes, allò que ens fa pensar i performar d’una manera concreta (i no d’un altre). O, en altres paraules, és generadora d’ideologia. Què passa llavors quan estem a “una altra” alçada? ¿Veiem “amb altres ulls”? ¿Descobrim “altres” posicions possibles?

On i quan: 1 d’octubre a les 18:30h, a etHALL.

Captura De Pantalla 2021 09 13 A Las 141200 1

Full de sala, per Gino Rubert.

A Full de sala, dos crítics d’art representen una petita paròdia que posa el focus en el llenguatge (massa vegades) buit i pretensiós utilitzat per explicar les obres. Gino Rubert pren alguns textos que acompanyen les exposicions per fer una crítica mordaç a alguna cosa que podríem anomenar fetitxisme de la teoria. D’aquesta manera, les obres d’art semblen haver perdut per complet la seva autonomia en favor d’unes fulles de sala que es compliquen fins al punt que més que aclarir les obres d’art, les encripten, donant així lloc a una disincronia entre el que es veu i el que s’escriu.

On i quan: 30 de setembre a les 19:15h, a la Galería Senda.

Gino Rubert Full De Sala

Malpaís, Mariona Moncunill.

Mariona Moncunill proposa una xerrada performativa en què explora els paral·lelismes estètics, simbòlics i naturals entre dos territoris aparentment tan llunyans com Almeria i la frontera mexicà-nord-americà. Lloc conegut per la seva aparició en spaghetti western, especialment la trilogia de el dòlar de Sergio Leone, el paisatge del desert de Tabernas es va convertir a causa de les seves similituds orogràfiques en actor involuntari que va interpretar en diferents ocasions a la zona fronterera entre els Estats Units i Mèxic. Malpaís planteja a més un viatge espai-temporal entre la dècada dels seixanta, època en què les pel·lícules van ser rodades, i aquest passat mític que encarnen, la segona meitat de segle XIX.

Esdeveniment privat

Malpais 2