Swab Ephemeral 2022

AIGUA SOBRE POLS

A cura de Caterina Almirall i Margot Cuevas

.

Artistes:

Natalia Domínguez (L’Escocesa)

Paula García-Masedo (Hangar)

Biel Llinàs (Fabra i Coats)

Violeta Mayoral (Hangar)

.

Els núvols son aigua sobre pols atmosfèrica, un aerosol format principalment per aigua evaporada dels oceans que pot tornar a convertir-se en aigua en forma de pluja, pedra o neu. Els núvols són també l’estat visible del vapor d’aigua quan es condensa en gotetes o en cristalls. Etimològicament la paraula nube està lligada a la idea de cobrir, això implica que del llatí nubes significa també vel, allò que cobreix tant un rostre com el cel. Aigua sobre pols és un programa que reuneix quatre instal·lacions que comparteixen nocions a l’entorn d’aquests significats. 

Les quatre artistes d’Aigua sobre pols assagen diferents formes de comprendre i ocupar un espai. Senyalar, recollir, amagar, caure, mesurar, plegar… en totes elles el gest articula la relació amb algun aspecte de l’espaialitat. Ens involucren en cada proposta parant atenció a com ens movem en aquest espai, com el recorrem, com l’ocupem, com ens conté. El diàleg que s’esdevé entre elles té lloc en cadascuna de nosaltres i al nostre voltant, com una coreografia. La concatenació de gestos ens mobilitzen cap a l’interior, fins a la intimitat del record, i cap a l’exterior, més enllà dels límits preestablerts. Amb estratègies tant intuïtives com pragmàtiques, amb mesures exactes o amb aproximacions teòriques, ens conviden a recórrer qualitats i aspectes que fan significativa l’experiència en un lloc determinat. Aquest lloc pot ser específic com el recinte del pavelló o el nostre propi cos, abstracte com la memòria o la imaginació, o eteri, com un núvol.

El Programa Ephemeral 2022 presenta una selecció d’obres instal·latives que vol oferir una mirada curada a la producció artística de Barcelona. El programa està comissariat per Caterina Almirall i Margot Cuevas, amb la col·laboració de les Fàbriques de Creació de Barcelona: Hangar, L’Escocesa i Fabra i Coats.

.

Biel Llinàs es preocupa per l’espai, específicament pel cost de l’espai i la possibilitat d’ocupar-lo i, en conseqüència, en la nostra forma d’habitar-lo. Ens parla de la precarietat i de la materialitat de les nostres vides en espais reduïts, de vegades massa petits, o bé massa costosos. En el cas concret de la fira es pregunta pel valor de l’espai que li ha estat atorgat, un valor de mercat que contraposa a la creació de la seva obra. 

Swab Art Fair té lloc en una ciutat afectada per una greu crisi habitacional provocada per una mercantilització de l’habitatge a mans de fons voltor, grans propietaris i agències immobiliàries. En aquest marc, l’espai passa de contenidor a contingut, de dret bàsic a producte d’especulació. La proposta de Biel Llinàs parteix de dues unitats de mesura compartides: l’€ i el m2. És una instal·lació dialèctica formada per teles, maquetes i materials trobats que reflexiona sobre binomis com contenidor/contingut, densitat/diafanitat, horitzontalitat/verticalitat. Des d’una perspectiva situada l’estand de fira comercial esdevé un interstici entre el problema de la creació i la creació del problema.

Biel Llinàs treballa sobretot de forma específica centrant-se en la ciutat, l’espai de treball o l’espai que habita. Li interessa indagar en els vincles entre espai, individu i experiència, des d’una perspectiva crítica i multidisciplinària qüestionant els llocs comuns que habitem, consumim i produïm diàriament.

.

Natalia Domínguez explora des de la instal·lació i l’objecte la noció de paisatge entenent-lo com un subproducte de l’activitat humana. En aquest cas es fixa en el núvol com un element del paisatge per insistir en les possibilitats formals i conceptuals de materialitats abstractes la corporalitat de les quals es resisteix a ser domesticada. És precisament aquesta resistència el que l‘interessa: elements que aparentment són impossibles d’atrapar físicament. Amb ST (parachute) ha trobat en la caiguda una forma d’alliberació del material tant com del significat. ST (parachute) és un paracaigudes que ha perdut la seva funció en quedar enganxat a una estructura. Les formes de les bosses i els plecs de la tela remeten al cos arrodonit i pompós d’un núvol, un element que sembla que no podem contenir. 

El seu gest és el d’alguna cosa que es precipita, com el núvol quan la condensació arriba al seu punt i cau en forma de pluja, en un procés de transformació constant de la matèria. La manera d’ocupar l’espai amb un cos eteri és entendre el seu moviment, en aquest cas el núvol com quelcom que està en constant transformació, un procés i no un objecte. 

La pràctica de Natalia Domínguez és sobretot escultòrica, des de l’escultura treballa qüestions relatives al llenguatge i als significats, la generació de símbols, codis i abstraccions comunicatives. Entén el llenguatge com quelcom que flueix, els límits del qual són flexibles i líquids. Segons l’artista “si el llenguatge és un pacte social, aquest és mal·leable, canviant i, consegüentment, camaleònic.” 

.

Paula García-Masedo presenta una sèrie d’obres recents en forma de superfícies translúcides a les que incorpora flors i plantes que ha recollit en les caminades al voltant del poble on ha viscut l’últim any. De cada flor en coneix el nom i del plec de cada capsa la singularitat. Objectes de contenció, en la seva opacitat guarden o amaguen. El seu gest és el de recollir, unir, ajuntar i plegar la matèria en el moment precís en el que no és ni massa dura ni massa tova, ni massa líquida ni massa espessa, renunciant a que sigui perfecta, però encara molt minimalista. 

A 01/07/2021 – 20/07/2021 l’espai que ens proposa és el del paisatge, les fines capes translúcides sembrades de flors quasi invisibles són la memòria dels prats, com un vanitas, un record de que la vida és finita, un senyalament de la condició transitòria d’aquestes vides que també són la nostra. Ens proposa relacionar-nos amb el món a escala humana, recollint el que ens hi cap entre els palmells de les mans, no més, aigua i pell. 

Ha viscut i treballat l’últim any en un entorn rural, desenvolupant una pràctica que es vol molt pròxima a la vida quotidiana i a les seves ètiques, s’apropa a les nocions de transitorietat i interdependència en el procés artístic i en la seva expressió escultòrica. L’interessa especialment la materialitat i la capacitat estètica dels objectes per conformar unes formes de viure específiques. Des d’aquí ha treballat la cultura postindustrial i la pintura de cotxes, fins al retorn al món rural i les plantes. 

.

Violeta Mayoral ens proposa escapar. Senyala un punt fora del marc habitual de visió, tanmateix a la vista de tothom. Ens convida a dirigir la mirada amunt, com una manera de, en rotar el cap, fer girar també la comprensió del món que ens envolta. Juntes, activem un moviment vertical que desdibuixa l’espai al nostre voltant. Ho posa tot a punt per a que siguem el gest i puguem sortir de nosaltres mateixes. Amb el nostre gest i la nostra mirada generem un eix cel-terra, un eix que és el que sosté enlaire el punt blau, un punt de fuga que forada el sostre del pavelló i es projecta més enllà, a la cúpula celeste. 

La cúpula celeste és una construcció mental que creem quan mirem el cel. L’esfera blava no està pensada per ser observada per ningú en particular ni per un punt de vista específic, desviant la centralitat de la mirada i qüestionant la forma en la que percebem l’espai i els objectes que l’ocupen. El punt blau ens convida a sortir de la imatge, de la subjecció a la que ens manté vinculades la perspectiva. Quan la deixem de mirar, deixarà d’existir, es despenjarà i caurà en silenci. 

Violeta Mayoral és una artista multidisciplinar, parteix de la fotografia com un espai d’autonomia, per entrar i sortir de la imatge, des d’allò perfomàtic, instal·latiu o escultòric com a metàfora de la mirada. En el seu treball es pregunta freqüentment sobre els marcs de visió que confeccionen la imatge. 

.

BIOGRAFIES:

.

La pràctica de Biel Llinàs (Felanitx, 1994) es desenvolupa entre la creació artística, la recerca i la mediació, explorant les interseccions entre espai, individu i experiència. Les seves propostes solen tenir un component situat, que implica un procés d’escolta i diàleg amb els territoris on es despleguen. Des d’una perspectiva crítica i multidisciplinar, especialment marcada per la pintura, qüestiona aquells llocs comuns (urbans, arquitectònics, culturals…) que habitem, consumim i produïm en un moment marcat per la digitalització, el rendiment i la precarietat.

Ha rebut beques de residència i investigació d’institucions com Sant Andreu Contemporani, Homesession, Art Jove IB, Es Far Cultural, La Escocesa, Fabra i Coats, Unzip, el CCCB i el MACBA i ha exposat en espais com La Capella, Centre d’Art Tecla Sala, el CCCB, el Centre d’Art Torre Muntadas, el Casal Solleric, el Museu de Pollença, el Museu de Manacor i el Centre Cultural Felantix. A nivell internacional destaquen la seva participació a Primal Distance, Looking Forward (Londres), la JCE Biennale d’Art Contemporain 2019/21, una exposició individual Shades of White, a Kulturni Centar Magacin (Belgrad, Serbia). 

És membre fundador de NAAG Collective i ha desenvolupat diversos projectes amb Ada Fuentes. Resideix a Barcelona des del 2012, on treballa en un taller domèstic de 5,5 m2. Actualment és resident a Fabra i Coats Fàbrica de creació  i és doctorand a la facultat de BBAA de la UB, analitzant les interseccions que es donen entre pràctiques artístiques i arquitectura a l’hora de qüestionar la idea de ciutat global. 

https://bielllinas.hotglue.me/

.

---

.

Natalia Domínguez (Jerez de la Frontera, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada, ha realitzat estudis a la Fontys Hogeschool voor de Kunsten a Tilburg, Holanda, i ha cursat un Màster en Investigació i Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Actualment és artista resident a l’Escocesa. El 2022 ha inaugurat les exposicions individuals ¿Existe la montaña? (un projecte desenvolupat juntament amb Carlos Aparicio) al Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i Una forma incontrolable al Festival FACBA’22 de Granada.

El 2021 va ser premiada als Premis Sala d’Art Jove, Premis Barcelona 2020 i FACBA’22. Anteriorment ha gaudit de la I’Ajuda a la producció 2020 de la Fundació BilbaoArte, les Beques per a la recerca i la innovació en l’àmbit de les arts visuals de l’OSIC (Generalitat de Catalunya) i ha format part dels programes de residència Hangar Barcelona, ​​Snetha Residency (Atenes), I Programa de producció UAVA/C3A al Centre de Creació Contemporània d’Andalusia, la Fundació BilbaoArte i El Ranchito Brasil – Programa de residències Matadero Madrid/AECID, entre d’altres. El seu treball també ha estat premiat a la XXXIV Mostra d’Art Jove a La Rioja, el Programa INICIAR-TE, la III Convocatòria Sala d’Arcs per a projecte expositiu de la Fundació Chirivella Soriano i el XIV Certamen Internacional d’Arts Plàstiques del CEC.

Des del 2014 les seves obres i projectes s’han pogut veure, entre altres centres i galeries, a ARCO’22, Matadero Madrid, PIVÔ Brasil, Blueproject Foundation, La Capella Barcelona, ​​CAC Màlaga, CAAC Sevilla i C3A Còrdova.

http://www.nataliadominguez.com/

.

---

.

Paula García-Masedo té una aproximació instal·lativa a l’escultura. La seva pràctica incorpora materials existents a partir de la seva condició situada, per parar atenció a les seves cadenes tecnològiques, genealògiques, afectives i de vida, i a les politicitats particulars dels territoris i maneres de viure i sentir en els que succeeixen.

Va estudiar el Programa d’Estudis Independents al MACBA i Arquitectura a la Universitat Politècnica de Madrid. Ha presentat el seu treball a la Casa Encendida (Madrid), CentroCentro (Madrid), CA2M (Madrid), Batalla (Santa Cruz de Tenerife), Bapore Atelier (Balmaseda, Bizkaia), Blueproject Foundation (Barcelona), Fabra i Coats (Barcelona), el Centre Cívic Sant Andreu (Barcelona) o el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid. Va cofundar i codirigir fins el 2022 l’espai independent Pols (València). Ha comissariat exposicions a CentroCentro (Madrid), les galeries Liga DF (Ciutat de Mèxic) i Monoambiente (Buenos Aires), i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid. És docent universitària, escriu habitualment i ha publicat dos llibres amb Caniche editorial.

http://www.paulagarciamasedo.com/

.

---

.

Violeta Mayoral (Almeria, 1988) és artista resident a Barcelona. Va estudiar Teoria de la comunicació a la UB (Barcelona) amb una menció en Semiòtica i Teoria de la Imatge a la UNAM (DF, Mèxic) gràcies a la beca Iberoamèrica. Actualment el seu treball el representa la galeria etHall de Barcelona i és artista resident al Centre de Producció i Investigació Hangar.org. Ha mostrat el seu treball a la Fundació Joan Miró, al Museu Reina Sofia, al Centre de Creació Contemporània d’Andalusia C3A, a la Sala d’Art Jove de Madrid, al festival Art Nou Bcn, a la galeria etHall i a les fires d’art contemporani SWAB i Art Santander. També ha publicat a les plataformes Lateral Addittion (Philadelphia), Atmos (Montevideo) i A-DESK (Barcelona) entre d’altres. Ha impartit classes a la Casa Encendida (Madrid) i al programa En Residència (Barcelona).

https://violetaymayoral.com/