A principis del segle XX, la indústria de l’argila va fer de Jatiwangi la major regió productora de teules del sud-est asiàtic. El projecte Kota Terakota (Ciutat de Terracota) marca així l’inici d’una nova cultura de l’argila per a Jatiwangi, remodelant la ciutat a partir dels desitjos de les seves gents i del seu acord col·lectiu. En aquest sentit, Kota Terakota parla de «terra» no sols com a material, sinó també com a terreny, territori o idea.

Durant els últims 10 anys, Jatiwangi ha estat planificada pel govern indonesi com a part d’una zona estratègica de desenvolupament industrial anomenada «Segitiga Llesca». En resposta, JaF està desenvolupant estratègies perquè la seva regió adquireixi sigui catalogada com d’interès cultural i ecològic, per a construir des d’aquest espai discursos alternatius al tecnocentrisme.

PERHUTANA, part del projecte Kota Terakota, consisteix a recuperar una parcel·la de 8 hectàrees del pla de desenvolupament industrial i convertir-la en terra sagrada (de conservació). Es tracta de l’acte de crear un bosc de propietat múltiple, utilitzant la lògica transaccional d’una empresa immobiliària com a mètode d’acció col·lectiva.

En participar a PERHUTANA s’obté el següent: una parcel·la de *4m² que posteriorment es donarà per a la creació del bosc, un certificat de terracota, dissenyat i realitzat per artistes de Jatiwangi art Factory i un certificat digital.