La 18a edició es planteja com un moment transicional, amb un canvi de direcció i un retorn als seus principis fundacionals.
Swab Barcelona celebra la seva 18a edició, una edat simbòlica que, coincidint amb l’any de la serp, marca un punt d’inflexió per al projecte. Plantejant l’edició com un solstici, un estat transicional, la fira presenta una proposta que es situa entre el final d’un cicle i l’inici d’una nova fase.
Aquest canvi comença des de la seva estructura: Carolina Diez-Cascón assumeix la direcció, prenent el llegat de Joaquín Diez-Cascón, amb una idea renovada per a la fira. Mantenint els seus principis originals com a plataforma d’emergència i descobriment, Swab s’obre a noves formes que avui proposen altres maneres de fer, intercanviar, habitar i mostrar.
Fidel a la seva vocació de ser una plataforma per a propostes emergents del panorama artístic contemporani, Swab proposa una edició que s’alinea amb pràctiques que entenen l’art com a eina de diàleg, acció col·lectiva i transformació social. Swab s’obre així a formats, llenguatges i metodologies independents que busquen un espai de trobada mútua i una exposició al públic, al mercat i al marc institucional, sense allunyar la creació del valor cultural, comunitari i experimental.
Sota aquesta premissa, Swab presenta una programació centrada en formats que promouen les xarxes solidàries, la col·laboració, l’autogestió i models alternatius de producció i representació.
Jatiwani Art Factory, Polar -Tropic
El programa central de la fira, Polar and Tropic, presenta tretze espais gestionats per artistes, col·lectius i comissàries de la regió nòrdica i del sud-est asiàtic, que basen les seves pràctiques en la relació amb la comunitat i el territori, l’experimentació curatorial i la creació de xarxes de col·laboració. Entenent la polaritat com una forma d’afecte i el tròpic com un espai transicional, el projecte observa com, als vèrtexs del planeta, es desenvolupen models de col·lectivitat que poden ser valuosos per abordar la crisi climàtica i sociopolítica del present.
S’acompanya d’una programació pública amb un cicle de vídeo, una emissora de ràdio, una secció editorial i un ampli espai de trobada per a xerrades, tallers i activitats comissariades per Tenthaus, Jatiwangi Art Factory i Bunga Siagian.
Els espais participants són: NSFW (Gothenburg), Fuxia2 (Malmo), Pachinko (Oslo), Tenthaus (Oslo), Asbestos Art Space (Helsinki), All all all (Copenhagen), SUAVEART (Taipei), ss space space (Taipei), Jatiwangi Art Factory (Majalengka), Studio150 (Bangkok), MoT+++ (Ho Chi Minh), Gelanggang Olah Rasa – GOR (Bandung), K4+ Podium (Oslo)
JULIO, Solo Show, Damien Caccia
Vortex suposa una nova etapa per a l’establert Emerging LATAM, que amplia el seu enfocament cap a un diàleg entre iniciatives emergents d’Amèrica Llatina i el context local, des d’una lògica horitzontal i interlocal. Comissariat per Santiago Gasquet, anterior director d’Emerging LATAM, juntament amb Lena Solà Nogué, que s’incorpora enguany, reuneix dotze galeries joves d’ambdues regions per cohabitar sis espais, activant noves formes de sostenibilitat i curadoria compartida.
El programa inclou també un espai de pensament crític, en diàleg amb la ràdio de la fira i el seu cicle de xerrades, per explorar la complexitat de les relacions entre ambdues regions, així com els fluxos, afectes i metodologies compartides.
Pachinko, Polar – Tropic
SOLO proposa una xarxa de col·laboració entre projectes independents europeus, articulada al voltant del format solo show com a unitat de col·laboració. Una sola veu pot ser també una veu plural: la del col·lectiu, la de l’espai autogestionat, la de l’autoria compartida. En aquest encreuament entre allò individual i allò comú, el programa troba el seu lloc.
Amb el suport de la Fundació Vila Casas, la proposta aspira a generar vincles duradors que permetin la coproducció de projectes expositius, reforçant tant la sostenibilitat dels espais participants com la creació de nous circuits per a la circulació de l’art independent.
Continuen els programes de convocatòria oberta, que aquest any s’agrupen en el Programa General i MyFAF (My First Art Fair), un format més proper a aquell que va donar origen a la fira, amb una estructura única i un conjunt de galeries i espais independents, tant emergents com consolidats, que representen noves propostes i artistes.
El Programa General, que representa la meitat de la fira, es presenta com un espai unificat que integra els anteriors General, Emerging i Seed. Aquesta decisió respon a una realitat cada cop més visible: la dissolució dels límits entre pràctiques independents i estructures consolidades, en un paisatge on ambdues es veuen afectades i es reformulen mútuament. En aquesta nova configuració, galeries establertes amb propostes experimentals conviuen amb espais autogestionats que han aconseguit equilibrar la recerca crítica amb la sostenibilitat en el mercat. Unificar aquestes propostes permet reflectir una escena emergent que ja transita entre ambdós models, afavorint un terreny fèrtil per a l’intercanvi de sabers, estratègies i llenguatges.
MyFAF, impulsat per la Fundació Swab Barcelona, dona suport a tres galeries noves, amb menys de dos anys de trajectòria, oferint-los la seva primera oportunitat en el circuit internacional i la llibertat de presentar una proposta arriscada i amb una identitat clara.
Fuxia 2, Polar -Tropic, Elisabet Anna Kristjánsdóttir
A la seva 18a edició, Swab referma el seu compromís amb el teixit emergent local facilitant la participació de galeries de l’entorn mitjançant ajuts i col·laboracions. En aquesta línia, Swab inicia una nova col·laboració amb l’associació de galeries Art Barcelona a través de la seva iniciativa Art Nou, dedicada a visibilitzar l’escena emergent del context local, premiant una de les seves propostes perquè es presenti a l’edició.
Seguint aquest diàleg amb la ciutat, Swab presenta IN/OUT, un programa que articula els continguts expositius de la fira amb l’ecosistema cultural de Barcelona. Concebut com una xarxa oberta, transcendeix el recinte firal per activar projectes a l’espai urbà, generant noves capes de recepció i ressonància. Més que una divisió espacial, proposa una lògica de traducció i desplaçament, on allò presentat a la fira troba continuïtat fora d’ella. Activacions com exposicions paral·leles, visites guiades, performances, taules rodones i trobades públiques permeten al públic acostar-se a les propostes des d’altres angles. Aquesta estratègia serà especialment visible a Solo Show i Vortex, les narratives dels quals es prolonguen en col·laboració amb espais locals.
Fuxia 2, Polar-Tropic, Ikram Abdulkadir
IN/OUT es consolida també com un espai de pensament crític, amb activitats desenvolupades amb la participació d’institucions com Index i Delfina Foundation, així com col·leccionistes, comissaris i altres agents, abordant temes clau com les noves pràctiques artístiques i de col·leccionisme, i els reptes que presenta un escenari global en fase de canvi sistèmíc.
Escoltant el pols d’aquest moment transicional, en què una era coneguda sembla arribar a la seva fi i el temps sembla sortir dels seus eixos, Swab vol reformular el seu paper com a plataforma, sent més oberta, conscient i atenta a les urgències del present. No es tracta de representar un estat de l’art, sinó d’acompanyar els seus desplaçaments i futurs possibles; creient en l’art com a força col·lectiva de canvi i construint de forma comunitària un ecosistema més horitzontal, plural i solidari.
BAM Projects, Solo Show, Camille Benbournane
AMB EL SUPORT DE:
