En la seva darrera edició, SWAB Barcelona ha posat el focus a l’Àsia Oriental, centrant-se en el panorama contemporani de Tòquio i Seül. Per a aquesta ocasió, va presentar sis projectes que exploren la sensibilitat artística, la percepció i la identitat a la regió. Cadascun d’aquests espais aporta una perspectiva singular, configurant un paisatge on confluixen diverses aproximacions a la pràctica artística i la seva relació amb l’entorn i el context sociocultural, revelant com aquests factors modelen o transformen la identitat de l’artista.
Tòquio i Seül, epicentres de tradició i avantguarda, generen un diàleg sobre l’impacte de la modernització en les seves identitats culturals. Aquest programa examina la manera com el context i la història influeixen en la producció artística, donant forma tant a l’obra com a la identitat dels creadors. A través d’aquesta exploració, es proposa una sensibilitat expandida que enriqueix els modes de percepció i expressió, obrint noves perspectives per a l’experiència i l’anàlisi de l’art contemporani.
Comissariat per Kelvin Kyung Kun Park—artista, comissari i director d’espais expositius estretament vinculat a l’escena artística i cultural coreana—, el programa reuneix galeries emergents i espais autogestionats que ressonen amb algunes de les pràctiques més incisives i vanguardistes del moment a les dues ciutats.
Space Willing N Dealing, Seoul
Galeries participants:
MJK Gallery, Tòquio
The White, Tòquio
GALLERY2, Seül
Ingahee, Seül
ooooon(OhOn), Seül
Space Willing N Dealing, Seül
Ingahee Gallery, Seoul
En la teva proposta curatorial, parles de “Tentacles of Thought” com una metàfora que vincula les sensibilitats artístiques de Seül i Tòquio. Com es connecta aquesta metàfora amb l’art contemporani d’ambdues ciutats?
M’encanta el menjar, i sovint reflexiono sobre com experimentem el menjar—el que considerem “bo” o “dolent”, “el nostre” gust o desig, sovint s’extén més enllà de l’individu. Aquestes preferències estan profundament arrelades en valors culturals heretats. Imaginant una sensibilitat compartida entre les cultures espanyola i de l’Àsia Oriental, em va venir al cap la textura, l’olor i la imatge d’un plat de pop. Per a mi, el pop va esdevenir un símbol arrelat en la percepció sensorial més que en un coneixement profund de les cultures. Era pensat com una evocació més que una articulació precisa d’idees.
ooooon(OhOn), Seoul
Menciones una sensibilitat més tàctil que òptica, fortament influenciada per l’experiència de l’espai i el material més que per una percepció cartesiana que distància la ment del cos. Com es reflecteix aquesta sensibilitat en les obres i els artistes seleccionats per a Focus Tòquio-Seül?
A partir de les meves experiències amb col·legues de l’Àsia Oriental, he observat que sovint interpretem l’espai de manera diferent en comparació amb els nostres companys occidentals. Un artista coreà va descriure una vegada que en entrar en una habitació se sentia envoltat per una tela invisible que tocava el cos—aquesta sensació està vinculada al “chi” o energia. És més una experiència corporal que visual. Fins i tot amb obres tridimensionals, els artistes asiàtics sovint enfoquen la composició a través de la textura i les escales bidimensionals, com si dissenyessin per a la fotografia.
La globalització i el seu impacte en les pràctiques artístiques han estat temes recurrents en les darreres dècades. Com veus l’impacte de la globalització en les escenes artístiques de Tòquio i Seül? I quin significat té el concepte de “post-globalització” per aquests artistes?
Parlant com a artista local de Seül, l’atenció internacional cap a l’art coreà va arribar relativament tard en comparació amb altres cultures pop coreanes. Això és una arma de doble tall. D’una banda, l’escena artística, abans conservadora i aïllada, sembla més transparent. D’altra banda, el mercat pot eclipsar el creixement dels joves artistes, que es troben amb la pressió de comercialitzar el seu treball prematurament. El repte actual és que els artistes desenvolupin una major autoconsciència abans de vendre’s.
MJK Gallery, Tokyo
En els darrers anys, tant Tòquio com Seül han vist un augment de la presència de joves artistes i espais autogestionats. Com perceps aquest canvi en comparació amb les generacions anteriors, i què creus que aporta a l’escena artística?
M’inspira profundament la passió i dedicació dels fundadors d’espais alternatius joves a Seül, molts dels quals conec personalment. Aquestes persones posen tota la seva ànima per crear i gestionar els seus espais. Aquests proporcionen un espai essencial per a l’art i l’experimentació, oferint entorns molt més dinàmics que les institucions més grans o les galeries. El repte clau és construir un sistema més sostenible mitjançant el foment de relacions de confiança a llarg termini entre galeristes i artistes, permetent un creixement mutu.
GALLERY2, Seoul
SWAB RADIO 2024 BY ARTSUPER
En l’horitzó-post global: ecos de tradició des de Tòquio i Seül
La globalització, lluny de ser un procés homogeni, ha revelat múltiples tensions i contradiccions que travessen les nostres societats. Les dinàmiques globals han accelerat la interconnexió entre cultures i economies, però també han magnificat les diferències en la forma en què s’experimenten les inquietuds, lluites i frustracions socials. En aquest marc, ciutats d’Àsia de l’Est, com Tòquio i Seül, ocupen un lloc únic en la interacció entre tradició i modernitat, reflectint una negociació entre la preservació de les seves arrels culturals i l’adaptació als corrents que les travessen en un món globalitzat.
Participants: Kelvin Kyung Kun Park (comissari Focus Tòquio-Seül), Kim Inseon (Space Willing N Dealing)
The White, Tokyo
En colaboración con:
