Els tròpics són aquelles línies imaginàries sobre les quals el sol, situat en el cenit, s’atura després de completar un cicle per prendre una nova direcció. La humanitat sembla travessar un temps semblant, un estat de solstici, i aquelles estructures, orgàniques i artificials, que sostenien la forma dominant de civilització, deixen de ser útils, mentre que des dels marges n’hi ha d’altres que ja han començat a aparèixer i a organitzar-se.

És també un temps de polaritat extrema, una propietat que divideix allò humà, construint la identitat dels subjectes per oposició, però que suposa la forma més elemental d’atracció: són els pols contraris els que generen moviment i impuls, unint partícules i permetent el flux de la corrent.

Observant aquests fenòmens, Polar and Tropic proposa una trobada entre espais que provenen d’extrems oposats, la regió nòrdica i el Sud-est Asiàtic, on hi ha amplis ecosistemes sostinguts per xarxes de col·laboració i solidaritat. Després d’un període que prioritza l’autonomia de l’ésser i projecta l’estat d’equilibri a partir de l’interès individual radical, les pràctiques que sorgeixen d’aquests projectes proposen un model nou, expandint l’espai de l’art i explorant altres formes d’establir relacions, crear xarxes i construir espais comuns.

El programa reuneix dotze projectes a través d’exposicions articulades al voltant d’una àgora, que acull un extens programa públic. Comissariat per Tenthaus, Bunga Siagian i Jatiwangi Art Factory (JAF), comptarà amb un projecte de vídeo, un espai editorial compartit, una estació de ràdio i escolta, i una àrea dedicada al diàleg i la interacció casual, inspirada en la pràctica indonèsia del nongkrong i l’esperit comunitari de la sauna — punts de trobada que, tot i haver sorgit en contexts geogràfics distants, a POLAR AND TROPIC dialoguen i coexisteixen, revelant afinitats en la construcció d’allò comú.

La pregunta que guia aquesta trobada és com ampliar la xarxa, i com fer-la sostenible. Com continuar? Com generar estructures duradores de suport mutu i col·laboració, capaces de sostenir futurs possibles?