Laura Peh és novel·lista i fundadora de Cinnamon Art Publishing. Resideix entre Singapur i Londres i des de 2019, es dedica a col·leccionar art contemporani, amb especial atenció en obres que reflecteixen un compromís social amb el Sud-est Asiàtic, Llatinoamèrica i Orient Mitjà.
És un plaer donar-te la benvinguda al nostre comitè. Què és el que més esperes de Swab Barcelona 2024?
Tinc moltes ganes de retrobar-me amb la calidesa de la comunitat artística de Barcelona. L’oportunitat que la fira ofereix per forjar relacions amb altres col·leccionistes, galeries i professionals de l’art és molt gratificant. L’any passat, em va impressionar descobrir galeries d’una àmplia diversitat de països tan llunyans com el Brasil, Líban i l’Argentina.
Amb el teu ampli rerefons cultural, la teva passió és l’art emergent de Sud-est Asiàtic, Llatinoamèrica i Orient Mitjà. Què t’atreu específicament de les escenes artístiques en aquestes regions?
El meu major interès és observar i descobrir com està canviant el món en el temps en què m’ha tocat viure. He passat per diverses etapes en la meva vida, però sento que realment vaig començar a viure als 28 anys. Això va coincidir amb la pandèmia de COVID-19, on vaig tenir l’oportunitat de reexaminar la meva vida i enfocar la meva col·lecció en pràctiques artístiques que tenen un compromís social. Això em va canviar la vida. Quan em vaig esforçar a canviar el meu estil de vida i manera de pensar, vaig començar a veure el món d’una altra manera.
El món està canviant a tota velocitat i ja hem entrat en una era de desglobalització; una volta al proteccionisme i a un món cada vegada menys connectat. Europa Occidental i els Estats Units ja no són les superpotències d’abans. Els fons d’inversió s’estan dedicant molt als mercats emergents, on molts països del Sud Global han estat ignorats. Sol ser en llocs on existeixen conflictes, opressió i dificultats on els artistes tenen les conviccions més fermes i els sentiments més profunds i apassionats.
Veus alguna connexió o paral·lelisme entre l’art del Sud-est Asiàtic i el Llatinoamericà, especialment en termes d’influències culturals o temes artístics?
Totes dues regions són, culturalment, molt diferents, però tenen un nombre similar d’habitants (al voltant de 668 milions) i compten amb una gran riquesa de recursos, l’agricultura i la mina són els seus majors comerços. Si ho poso en termes simples, els països dins de Llatinoamèrica són com cosins (on predomina el Catolicisme i l’espanyol); mentre que els països del Sud-est Asiàtic són simples coneguts, comparteixen poc a part de la proximitat geogràfica.
Em prenc el meu temps per a estudiar la geografia i història de cada país abans de visitar-lo, i sempre em sorprèn el que em trobo en persona. He notat que l’art contemporani que és conceptualment madur i impactant sorgeix de Mèxic, Colòmbia, Guatemala, el Perú, Indonèsia, Filipines, Myanmar i Tailàndia.
Qui són els artistes emergents que t’agradaria veure destacar en l’escena artística global?
Els artistes més talentosos de la generació actual són aquells que creen obres originals i intel·ligents, comprensibles també per als qui no formen part de la seva cultura i país. Per a esmentar alguns menors de 38 anys: Ting-Jung Chen (n. 1985, Taipei. Viu a Viena), Sarah Choo Jing (n. 1990, Singapur), Sofía Hinojosa (n. 1992, Mèxic), Chalisée Naamani (n. 1995, París) i Marcos Kueh (n. 1995, Malàisia. Viu a la Haia).
Amb la teva base en música i l’auge actual de l’art digital, com veus la intersecció entre la música i l’art contemporani?
El so forma part dels mitjans de l’art contemporani. Un dels reptes d’un ésser humà en constant evolució és obligar-se a avançar contínuament i mai sentir-se còmode on està. Aquesta és també la part més difícil. Igual que els compositors musicals, els millors artistes no usen el so o l’àudio simplement com un element decoratiu o d’acompanyament. Entenen la complexitat d’integrar el so en el seu treball per a crear una experiència original i emocional, com l’òpera. Sento que si més artistes s’interessessin a incorporar el so i dominessin el seu ús, seria transformador per al futur de l’art contemporani.