Parlem amb Irene Campolmi

03/05/2018

PARLEM AMB IRENE CAMPOLMI
 

Irene Campolmi comissària amb seu a Copenhaguen. Actualment treballa en exposicions que exploren nocions com l'ecologia, l'ètica, el poscolonialisme, el queerisme i el feminisme. En aquest moment està treballant en les properes exposicions institucionals per 2018/2019, incloent "Re-Routing Nature" en SixtyEight Art Institute (Copenhaguen) i "#whatif" en Kunsthal Charlottenborg (Copenhaguen), entre altres. Ha comissariat el programa artístic "Art Reacts" de Code Art Fair a Copenhaguen en 2017.
 
Irene també està completant el seu doctorat en pràctica comissarial contemporània a la Universitat de Aarhus amb una tesi que explora la involucración entre l'ètica i la recerca al món del comissariat. Ha organitzat i coordinat el simposi internacional "Between the DISCURSIVE and the IMMERSIVE" a Louisiana Museum of Modern Art (Dinamarca).

Irene ha treballat com a investigadora per a l'Institut Max Planck - Kunsthistorisches Institute a Florència, i com a comissària assistent de l'Ambaixada d'Itàlia a Copenhaguen i en the National Gallery of Modern Art a Roma.

 

 


Quines tendències actuals trobes més interessants?

M’interessa la performance en el seu sentit més ample. Les pràctiques performatives híbrides que inclouen música, sons, dansa, visuals, i fins i tot olors, estan prenent cada cop més rellevància a fires, biennals, triennals, i institucions culturals.

Vivim en una era d’alta activitat performàtica, en que tot allò que fem (visitar un museu, donar un volta, menjar, quedar amb amics) i compartim en xarxes socials té un component performatiu. En exposar les nostres vides a internet, ens tornem intèrprets d’un guió que hem escrit nosaltres mateixos. És per això que la performance està destinada a convertir-se en la pràctica artística més complexa i intrigant dels nostres temps. Així, trobo crucial que les fires i les organitzacions per a l’art prenguin les mesures necessàries per a crear plataformes de presentació adequades per a aquesta disciplina.


Com imagines l’art d’aquí cinc anys?

Crec que el món de l’art seguirà igual, en el sentit que les estructures i els sistemes del sector es mantindran a lloc: museus, fires, festivals, etc.

De totes maneres, crec que creixerà la consciencia queer, feminista i post-colonial tant en la pràctica artística com en la curatoria. Penso que queda molta camí per recórrer quant a aquest tipus de discurs, però la feina que estan realitzant col·legues i artistes ja està donant resultats molt interessants.


Què ha de tenir una obra d’art per a interessar-te? 

M’atrau l’art polític. Crec que per a que una obra m’interessi ha de ser queer, poc convencional i directa. Com més queer sigui una obra en forma i contingut, més excitant es torna el diàleg amb ella.

Personalment, m’intriga i em fascina qualsevol cosa que repti la meva manera de pensar, veure i percebre el món.


Per què creus que la gent ha de visitar Swab?

A més de per a veure com d’increïble, excitant i vibrant que és el panorama creatiu espanyol, crec que la cita amb aquesta fira d’art significa posar-se al dia amb l’escena artística local. Per a joves col·leccionistes, Swab representa un espai per al descobriment de talents i galeries emergents. Per a amants de l’art, la fira significa el moment idoni per a presenciar performances molt interessants organitzades tant per Swab com per Gallery Weeked.

 

 
In compliance with Law 34/2002 on the information society, we remind you that by browsing this site you are agreeing the cookies policy. Acceptar + info