Parlem amb Harold Berg

20/04/2018

PARLEM AMB HAROLD BERG
 

Harold Berg, col·leccionista i economista de professió establert a Barcelona. És membre del comitè de fotografia del Whitney Museum of American Art de Nova York i col·laborador del MACBA. Apassionat de l'artista nord-americà Gordon Matta-Clark, el seu interès per l'art se centra en els anys 60 i 70, particularment en els artistes que van treballar amb escassetat de mitjans i en la relectura del conegut.

 



 

Quines tendències actuals trobes més interessants?

Dues tendències que em criden molt l’atenció són el videoart i la performance. Quant al primer, m’interessa la seva evolució en la mesura que el vídeo està cada vegada més present en el dia a dia de tothom (smartphone, YouTube...).

D’altra banda, em fascina el moment pel que passa la performance en l’actualitat, doncs s’assembla molt al que li passava als anys seixanta: en aquell moment era una pràctica avençada, que realitzava experiments molt més ambiciosos que la resta de disciplines artístiques, tal i com va evidenciar Rituals of a Rented Islant, organitzada pel Whitney Museum. Avui torna a ser considerada com a tal, potser com a preludi del que està a punt de passar al món de l’art.
 

Com imagines l’art d’aquí cinc anys?

Donat que no sóc endeví, no en tinc ni idea. No obstant, m’agradaria que estigués menys racionalitzat i que s’acostés més a la vida quotidiana. M’agradaria que pogués existir més enllà del sistema institucional.

A més, estic segur que es tractarà d’un fenomen més localitzat, en el sentit que l’art de cada país manifestarà trets diferents a les corrents d’altres territoris. No entenc que un artista de Guatemala, per a dir alguna cosa, intenti copiar allò que està passant a Berlín.
 

Què ha de tenir una obra per a interessar-te?

Ha de sorprendre’m i fer-me connectar idees. Si no, la consideraré una simple moda.
 

Per què creus que la gent ha de visitar Swab?

El sistema institucional està molt esbiaixat i, en ocasions, sobreracionalitzat. Per exemple, em va sorprendre veure que, en la darrera edició de la Bienal de Venècia, tant el Pavelló Americà com el Britànic tenien artistes de Hauser&Wirth com a principals expositors. Coincidència?

Jo ja no veig Swab com a fira d’art, si no més aviat com a espai d’experimentació, una finestra democràtica, i una iniciativa amb arrels als carrers, a les petites comunitats.

 

 
In compliance with Law 34/2002 on the information society, we remind you that by browsing this site you are agreeing the cookies policy. Acceptar + info