Parlem amb Danny Baéz

18/04/2018

 

PARLEM AMB DANNY BAEZ
 

Danny Baez és comissari cultural originari de Quisqueya (República Dominicana). Viu i treballa a l'àrea metropolitana de Nova York. Va estudiar publicitat en UNAPEC i Estampació al Centre d'Estudis de Gravat LeRoy Neiman (Universitat de Columbia). Baez s'ha dedicat al negoci de l'Art durant els últims 10 anys sota la tutela del renombrat artista tailandès contemporani Rirkrit Tiravanija, pel qual treballa com a assistent del seu estudi i a Nova York a través de NY Art Dealer Gavin Brown, en la qual treballa com a assistent d'assumptes externs.

En els últims quatre anys, Danny Baez ha representat a Gavin Brown's Enterprise en múltiples fires d'art a Sud-amèrica i Amèrica del Nord com a associat de vendes amb èmfasis al mercat llatinoamericà, la qual cosa li va permetre crear una xarxa estesa dins de l'exigent i competitiu món de l'art, connectant diferents artistes amb col·leccionistes, galeries i projectes.

Danny Baez és també cofundador i director de MECA International Art Fair en Sant Joan, Puerto Rico; Cofundador i membre de la Junta de ARTNOIR Collective a la ciutat de Nova York i director del Consell de Jóves Col.leccionistes del Museo del Barrio


 



 

Quines tendències actuals trobes més interessants? 

Les tendències són sinònimes de moda, i per tant de caducitat. És per això que no m’interessen.

He advertit un creixent interès pel vídeo-art i la performance, i fins i tot he notat una presència notòria de peces influenciades per videojocs, cosa que, com a amant dels videojocs, m’encanta. De totes maneres, no considero que aquestes noves creacions conformin una tendència, si no que més aviat són representacions generacionals.

Quant a les arts performàtiques, seria gairebé una falta de respecte catalogar-les com a tendències, doncs porten molt temps practicant-se. Tot i així, es innegable que artistes com Joan Jonas, Ryan McNamara, Abraham Cruz Villegas y Naama Tsabar, entre d’altres, estan molt demandats avui dia, i m’alegro que així sigui.


Com imagines l’art d’aquí cinc anys?

Al pla institucional, l’imagino més accessible (accés gratuït als museus) i més divers ( més inclusió per part dels museus vers artistes no blancs). A part d’això, no crec que canviï gaire el panorama. L’art es mou mitjançant onades, però crec que es mantindrà estable.

El que sí que preveig és un canvi de model de negoci, sobretot quant a galeries i fires d’art. Les primeres hauran de superar el concepte tradicional d’espai merament expositiu de parets blanques per a atansar les comunitats de les que formen part, creant projectes pedagògics i tallers que ofereixin un valor afegit a l’exposició i la venda d’art. Se m’ocorre, fins i tot, que afegir eines extra curriculars, com un bar o una cafeteria, no seria mala idea per a diversificar la seva existència.

Quant a les fires d’art, ja que ocorren un cop a l’any a un territori concret, penso que haurien de plantejar-se apuntar més enllà de les galeries, col·leccionistes i visitants, i centrar-se en crear una conversa al voltant de com beneficiar l’escena artística local. En aquest sentit, imagino una mena de branca non-profit que ofereixi classes d’art, tallers, xerrades, i visites a museus, així com activitats infantils i juvenils. Crec que és quelcom que hauria de desenvolupar-se al marge de l’esdeveniment firal, durant tot l’any. Considero que l’objectiu es treballar per a ser més que un mercat.


Què ha de tenir una obra d’art per a interessar-te?

Ha de tenir substancia, així de simple.


Per què creus que la gent ha de visitar Swab?

Perque és a Barcelona! Jejeje

Ara seriosament, crec que qualsevol que vulgui conèixer noves galeries i descobrir els esforços curatorials que seran essencials per al creixement de Swab en les pròximes 89 edicions, ha de visitar la fira aquest setembre.
A més, crec que es una gran oportunitat per a entrar en contacte tant amb l’art local com amb l’internacional.

Swab és l’únic esdeveniment d’aquest tipus celebrat a aquest territori, i crec que assistir a la seva onzena edició val la pena. Així, espero veure a tothom al setembre.

 

 
In compliance with Law 34/2002 on the information society, we remind you that by browsing this site you are agreeing the cookies policy. Acceptar + info