Entrevista a Harold Berg

22/06/2017

Parlem amb Harold Berg, col·lecionista d'art


 

 

Swab Barcelona es complau a presentar el seu nou comitè de selecció, que estarà a càrrec d'escollir les galeries internacionals i nacionals que formaran part del programa general de la seva propera edició del desè aniversari.

En aquesta ocasió, parlem amb Harold Berg, col·leccionista i economista de professió. És membre del comitè de fotografia del Whitney Museum of American Art de Nova York, patró de la Tate Modern de Londres i col·laborador del MACBA. Apassionat de l'artista nord-americà Gordon Matta-Clark, el seu interès per l'art se centra els anys 60 i 70, particularment en els artistes que van treballar amb escassetat de mitjans i en la relectura del conegut.
 



Què és el que més t'interessa d'un artista nou?

Que no sembli nou, que no vulgui semblar artista. El creador persona, amb aquest em quedo. I com ho saps a priori, difícil la veritat. Vivim en un entorn tan mediatizat que m'interessa l'espontaneïtat, el genuí; no els tòpics i discursos manidosos. Que el que faci sigui seu, sense  tamisos hiperintelectualizats. No ajuden els personatges, ajuda la franquesa i la coherència. Si el que fa ho fa amb el mínim de mitjans millor encara.

 

Quin mitjà creus que prevaldrà en els propers anys? On estan les noves tendències en relació amb això?

Cap a on van les tendències no m'ha importat molt en el temps, ara menys. Crec que emergirà una nova tècnica que serà el barrejar, el connectar, el relacionar. Els que han deixat petjada d'alguna forma ho vénen fent de sempre. Qui manegi aquesta capacitat de relacionar creo que estarà en el nou i si ho fa bé es portará el gat a l'aigua. Es parla de la pintura, es parla del net-art, es parla de la performance….es diu que tantes subcategories seran les dominants que és impossible acceptar-ho. Al món post internet la cosa és la connexió. Les càbales crec que  no han funcionat en general, en l'art menys encara afortunadament.

 

Com i on veus l'escena artística al nostre món post-Brexit?

Totes les situacions de caos e incertesa són bones per a l'art, la història ens ho recorda cada vegada. L'estabilitat i predictibilitat és traicionera amb la creació, encara que no és fàcil viure amb la confusió. Crec que en un món post-Brexit i post-Trump el moment per a l'art serà magnific, llàstima que els “públics” estaran en altres coses. Novament les institucions ajudarán parcialment en entendre la vida com a canvi.

 
In compliance with Law 34/2002 on the information society, we remind you that by browsing this site you are agreeing the cookies policy. Acceptar + info