Swab Ephemeral 2019

STIMULUS​

Comissariat per Caterina Almirall

 

Sota el títol STIMULUS, Ephemeral 2019 presenta una selecció d'obres instalatives que potencien la interacció del públic amb les peces. Comissariat per Caterina Almirall i amb la col·laboració de les Fàbriques de Creació de Barcelona: Hangar, La Escocesa i Fabra i Coats.

STIMULUS és una cosa que incita l'acció o l'esforç, que provoca o accelera l'acció, el sentiment, el pensament, etc. En biologia es refereix a alguna cosa que excita en un organisme l'activitat funcional i que provoca que el cos reaccioni. STIMULUS versa precisament sobre l'anàlisi de les formes de percepció i comunicació amb l'entorn. Les artistes treballen en la construcció de llenguatges i de formes de comunicació, desenvolupen estratègies comunicatives i interpretatives mitjançant els materials que manipulen (roques, metall, branques, llum, so, color, llenguatge o el propi cos), per mirar de comprendre la nostra relació amb el món a través dels sentits. Els sentits són el canal primordial de comunicació a tots els nivells, entre humans, no humans i l'entorn; i és en ells que es basa essencialment la producció artística i conceptual contemporània: comprendre que els sentits no generen veritat sinó sistemes de relació. Estimular-los, així com observar-los, manipular-los o inventar-ne nous ens permet prendre consciència d'ells i de com operen en nosaltres.

 

 

 

Lluc Baños Aixalà - Rosetta, 2019

El llenguatge dóna forma al món, el representa, el constitueix en una forma coneguda. Cada llenguatge per tant donarà una forma diferent condicionada per l'elecció dels signes amb els que decidim anomenar-lo, assenyalar-ho. El treball de Lluc Baños ens indica precisament alguns dels sistemes mitjançant els quals ens relacionem amb el món a través de les formes en què el representem, el mesurem o l'anomenem.

Per a aquesta ocasió presenta una sèrie d'escultures modulars que són signes per a un llenguatge, com un alfabet, amb el qual l'artista juga per crear un ordre, un significat, en definitiva, una forma. Les escultures s'apropen al llenguatge gràfic, de manera que ens conviden a pensar en esquemes perceptius, signes, lletres, sistemes de codificació. Com si volguessin reduir a les mínimes línies, complexos volums que conformen la realitat. Apropiant-se d'un llenguatge que sembla científic i que busca en l'esquematització, la demostració que el filtre que exerceix la sistematització en la construcció de sistemes per a la comprensió del món, finalment, generen realitat.

 

Microglia, de la sèrie Ain't no real spell if made out of words, 2019.
Ferro.
125 x 115 x 20 cm.

 

 

Guillermo Moreno Mirallas - Soundscapes, 2018.

Partint de la pedra com un element bàsic, mínim, com un objecte primordial, Guillermo Moreno explora la nostra relació amb el món en un treball multidisciplinari en què es barreja el so i el mineral. Utilitzant el so com a matèria carregada d'informació digital, Soundscapes ens proposa apropar-nos al món per percebre la interacció i els efectes que es produeixen en aquesta relació.

Soundcapes és una peça interactiva en què es convida a les persones a què s'acostin a interactuar amb ella. A partir d'aplicar micròfons de contacte a les roques, el so és manipulat a través d'un pedals d'efectes generant diferents densitats sonores. El resultat és la poètica que suggereix un llenguatge i una forma de comunicació entre nosaltres i el món -el món mineral en aquest cas-, que no pretén generar una forma de comprensió, sinó un espai de relació que va molt més enllà, i que ens permet obrir les possibilitats d'imaginar formats de comunicació. Dit d'una altra manera, que la matèria es transformi en so perquè les pedres parlin amb nosaltres.

 

Extracte de la vídeo documentació de l'acció sonora de la interacció amb la peça.
Disponible a la web de l'artista.

 

 

Jessica Moroni - Amalgamas, 2019

Amalgames parteix d'evocar la relació que vincula la vida humana amb els processos naturals. Fa referència a un procediment constructiu inspirat en les acumulacions d'objectes orgànics en la naturalesa. A partir de l'observació d'aquests elements, Jessica Moroni genera un procés de creació que li permet reunir objectes de procedències diverses, utilitzant una materialitat heterogènia que connecta parts d'arbres, troncs, arrels, branques, amb una argamassa de cel·lulosa, el paper maixé , i el guix.

Coexistir amb la natura és entendre que estem vinculats a continus processos de transformació i moviment. La mutació inherent als fenòmens naturals és la base de l'interès de Jessica Moroni pels processos de transformació i el pas del temps. La seva pràctica artística tracta la corporeïtat dels materials, utilitza materials orgànics i elements efímers subjectes a factors externs i observa els efectes del temps a través de la metamorfosi dels materials que conformen les seves escultures. El seu procés de creació comença en els boscos, on troba i selecciona els elements naturals sobre els quals intervé en un segon moment. Caminar, observar, recol·lectar, són accions necessàries per a la producció de les seves peces escultòriques.

 

Puentes, de la sèrie Amalgamas, 2019
Branques, arrel i paper maixé.
50 x 65 x 23 cm - 35 x 75 x 27 cm

 

 

Anna Irina Russell - Estrategias para una comunicación æfectiva, 2019.

El treball d'Anna Irina Russell és una investigació sobre els codis i les formes de comunicació i interacció, amb la qual tractar de desxifrar algunes construccions socials establertes. Tracta de trencar les relacions entre el cos, l'espai i l'objecte des d'allò desconcertant i inusual, buscant l'error, el soroll i la distorsió com a estratègies que assenyalen les formes en què entenem "la realitat". Amb Estrategias para ... parteix d'assajar formes de comunicació que operen al marge de les predominants, com van ser una sèrie d'exercicis comunicatius amb senyals de llum solar reflectida, en els quals busca establir comunicacions solars a llarga distància. La instal·lació final inclou els elements que permeten aquesta comunicació però que alhora deformen el missatge, adoptant diferents significats en cada ocasió. Són senyals parcialment visibles, depenent de la posició de l'emissor/s i el receptor/s en l'espai. De la mateixa manera que la forma i posició de la matèria reflectant, deformen el senyal de llum que emet.

 

Peces de metalón i metacrilat.
Mesures variabes.
Presentat al CC Fort Pienc, durant l'exposició de la beca de creació Jiser amb Hangar: BCN>TNS>ALG, 2019.

 

 

Aldo Urbano - Umbral, 2017.

Intuint que el color no hi és, sinó que és creat per la nostra ment com una compensació per crear realitat, Aldo Urbano proposa comprendre els colors com una al·lucinació. Les seves obres responen a la voluntat de generar estímuls que incitin aquestes compensacions i al·lucinacions. El seu treball parteix de la pintura explorant qüestions relatives a la percepció del color, i s'estén cap a la relació amb l'espai i la creació de realitats paral·leles. És recurrent en la seva obra portar la pintura a l'espacialitat oferint un viatge sensorial entre la realitat i altres llocs de la ment com els somnis o l'engany perceptiu. Per aquest motiu, de vegades, les pintures d'Aldo Urbano es transformen en instal·lacions que ens conviden a pensar el color en relació a l'espai i a la experiència que en tenim. En aquesta proposta desenvolupa una exploració alhora bi i tridimensional del color en relació a la forma i l'espai, proposant-nos creuar diferents universos perceptius i endinsar-nos literalment en ells.

 

Umbral, 2017.
Vista de la instal·lació en el marc de la epoxició Falla, a la Fundació Arranz Bravo, Hospitalet de Llobregat, 2017.
Instal·lació en fusta i pintura acrílica..
250 cm x 80 cm.

 

Altres edicions

 
In compliance with Law 34/2002 on the information society, we remind you that by browsing this site you are agreeing the cookies policy. Acceptar + info